Primer eclipsi amb Twitter

El darrer eclipsi de Sol que es va poder veure a Barcelona va ser al 2005. Twitter es va crear l’any següent, així que avui hem viscut a la ciutat el primer eclipsi solar amb Twitter. Com en totes les grans ocasions, la xarxa s’ha omplert de piulades de tots els que estaven veient o volien veure l’eclipsi. L’opció de “lincar” fotos des dels twits era avui vital.

Des de BTVNOTÍCIES, hem recollit algunes de les millors fotos dels nostres seguidors a Twitter per elaborar, amb el seu permís, una galeria d’imatges de l’eclipsi. La reproduim a continuació perquè pogueu contemplar els detalls de les fotos, realment fantàstiques, que ens heu enviat. Novament, gràcies per la col·laboració!

L'eclipsi a la mà. Foto enviada per Jordi Masagué, @jorx, des del castell de Montjuïc.

Barcelona sota l'eclipsi solar, des del mirador de la Rabassada, per Joan Valls-Moreno, @joanvm.

L'eclipsi des de l'Hospital de Sant Pau, fotografiat per Lily Pavón, @peivon.

L'Aleix Cabrera, @adosc, ha copsat l'inici de l'eclipsi des de la Barceloneta.

Octavi Planells, @buscaciencia, ens ha enviat aquesta foto des de la via Augusta.

Toni Sanchez Garcia, @tonisanti, ha vist l'eclipsi des del Turó d'en Caritg, a Badalona.

L'Aleix Cabrera, @adosc, també ha fotografiat l'eclipsi des de davant de la Torre Agbar.

Ulises Rey, @ulisesrey, ha aconseguit aquesta imatge des de l'Arc de Triomf.

Fotografia feta des de Montjuïc per Julio Martínez, @liopic.

Montjuïc ha estat la ubicació preferida per veure l'eclipsi de Sol, tal com recull aquesta imatge foto de Jordi Masagué, @jorx.

2011: caminem cap a redaccions més obertes?

Pels periodistes que encara es pregunten per què hem de ser a twitter, aquesta piulada de @marphille els pot donar un bon argument.

Una de les preguntes importants que ens fem és com integrem el lector als processos de producció de la notícia. Em sembla que aquest pot ser un bon exemple per aportar al blog de la redacció.

Mentre en @marphille pregunta a la gent d’ @asda on era el vídeo, nosaltres remenem la xarxa fins que l’acabem trobant al blog de la companyia. A partir d’aquesta informació elaborem una petita notícia basada en la curiositat que el Mercat de la Boqueria sigui el protagonista d’un anunci a la televisió britànica. El CM d’ @asda contesta a @marphille i aquest li explica que @btvnoticies ha fet una notícia sobre el tema. A més la peça va acabar apareixent a les Notícies de les 10 de BTV. Són notícies pròpies, que et diferencien de la resta de mitjans i estirant el fil proporcionat per l’enginy del lector. (Gràcies, Carles!!!)

Aquest 2010 hem treballat per consolidar la nostra marca al twitter i potser el més important ha estat que l’heu identificat amb el que passa a Barcelona. Que cada cop que hi ha alguna notícia a Barcelona sabeu que ens hi trobeu. Per posar només dos exemples d’aquesta setmana, aquesta piulada de @DjSuen o aquesta altra de @pastanaga (en podriem fer un llarguíssim recull, perquè aquest 2010 ha estat excepcional). És important per nosaltres perquè cada cop hi ha més mitjans que ho fan millor al twitter.

Redaccions més obertes

Lligat amb això, la Sílvia Cobo ens preguntava les temudes prediccions de cara al 2011. Veient aquest i altres exemples que hem posat al llarg de l’any, hem pensat que caminem cap a redaccions més transparents (cada cop expliquem més com ho fem i per què ho fem) i més obertes. És important que els professionals puguem desvirtualitzar els qui dia a dia ens seguiu i ens doneu informació, fils per estirar, idees… i viceversa.  Si ens coneixem personalment, si veieu els processos de producció podrem establir un vincle molt més personal i això pot fer que la propera vegada torneu a pensar amb nosaltres a l’hora d’informar.

Ahir mateix vam fer una “prova pilot” de visita a la redacció amb un petit grupet de la #xiripenya (@annits @gizzcm @ferranbdn @nataliacarranza @cocarroi @sergiGC0 @lolamsala). Vam treure conclusions molt positives del que pot ser una de les línies a seguir aquest 2011.  Ens plantegem obrir la redacció i fer-hi visites de grups petits per veure com treballem.  Qui sap si el 2011 farem els primers passos del que alguns mitjans de comunicació nord-americans es plantegen d’una manera més seriosa. 

L’equip del @btvnoticies us desitgem un gran 2011!

Una tertúlia al 10enCom

El d’ahir va ser un 10enCom en format conversa. Un intercanvi de receptes entre ponents i assistents amb preguntes interessants, bones aportacions i plantejaments que tempten al debat. Al capdavant de la trobada, la coordinadora d’Informatius de la XTVL, Trini Gutiérrez, i l’editora de LaMalla.cat, Laura Balcells, dirigien la sessió organitzada per l’ESCACC.

– “És necessari adjuntar un vídeo en una entrada del web quan, de fet, la notícia ja està completada i enriquida amb informació, enllaços, imatge i potser, fins i tot, cites de Twitter?”

Aquesta va ser una de les qüestions debatudes. Laura Balcells va remarcar la prioritat de vestir i completar una notícia a Internet amb totes les eines necessàries. “A Internet, cueces o enriqueces”, va citar l’editora. Tot i això, hi ha casos en què un vídeo reitera una informació que ja s’ha donat prèviament. En aquest aspecte, Àlex Gutiérrez va preguntar a LaMalla.cat si tenen comptabilitzat el percentatge d’usuaris que cliquen un vídeo d’entre totes les notícies del portal. La resposta a càrrec de Dídac Boza, director de LaMalla.cat, va posar de manifest el repte d’aconseguir aquest retorn estadístic.

– “No som periodistes orquestra, som multimèdia”, però com gestionem els límits?

Ramón Salaverría, doctor i professor de periodisme, defineix el futur periodista com una persona especialitzada en un àmbit concret, com ara la política, i que té un ampli domini de les eines i els llenguatges periodístics. Un coneixement que li permet publicar i gestionar la informació tant per a la televisió, el web, la ràdio, la premsa escrita o les xarxes socials. La qüestió és: ho pot gestionar tot una sola persona? Les ponents del 10enCom van apostar pel no. És una pregunta que sovint ens fem al BTVNOTÍCIES. El temps segurament ens ajudarà a perfilar una resposta, tenint en compte que el periodisme digital està en una fase adolescent.

Els twitts que revolucionaran el periodisme

Al 10enCom també hem parlat de Twitter, i ha quedat palès que els mitjans catalans l’utilitzen com una eina periodística més. Però més enllà de l’eina, el que modifica i modificarà encara més la feina del periodista és  l’existència d’Internet mòbil, la geolocalització i la possibilitat d’enllaçar vídeos i imatges en un missatge concís que s’agrupa o sistematitza per temes gràcies als hashtags. Unes paraules clau que són i seran molt útils a l’hora de monitoritzar la informació que ens arriba des de les xarxes socials.

En aquesta línia, Clara Balcells, explicava que agrupaven els seguidors de Twitter en llistes, un fet que serveix per controlar la fiabilitat de la informació que arriba i per identificar el públic del mitjà. De fet, en el primer 10enCom del 2010, Paul Bradshaw reptava els mitjans a estimular els ciutadans a utilitzar Twitter. Això permetria ampliar les fonts d’informació i crear una infraestructura per recollir dades. Aplicant aquesta teoria a l’any vinent, com monitoritzarem les eleccions municipals? O com podríem monitoritzar la informació viària perquè arribés concisa i completa a usuaris i mitjans?

En una entrevista a El País, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, deia que “Twitter és l’eina periodística més poderosa que ha aparegut en els últims deu anys”. I en la mateixa línia parlava el director de Vilaweb, Vicent Partal, que afirmava en una entrevista a Comunicació21 que “Twitter és l’única xarxa social que canviarà la manera de fer periodisme”.

Nosaltres, també ens ho creiem.

Laia Balasch
lbalasch[arroba]btv.cat
@laiabalasch

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Sobre estrelles i planetes

Ahir la redacció al complet del BTVNOTÍCIES.cat va estar pendent de la ponència de Ramón Salaverría (@rsalaverria) a la segona sessió de 10 en comunicació que organitza l’ESCACC. Uns vam estar de manera presencial i altres, la van seguir per streaming des de la redacció física del 22@ i, fins i tot, des de casa. Es mereix també una menció especial “la nostra companya d’Erasmus”, la Maria Font (@mariafont), que segueix tan com pot tots els moviments d’aquest planeta anomenat BTVNOTÍCIES.

Parlo de planeta perquè en Ramón Salaverría va definir encertadament d’aquesta manera la situació de la redacció digital a Barcelona Televisió. Mentre el contingut essencial d’aquest mitjà de comunicació és el televisiu i, per tant, representa l’estrella, el Sol, hi ha un planeta que gira al seu entorn que és el web. Em va agradar aquesta metàfora astral. Abans ni tan sols compartíem galàxia. Ara, la nostra via Làctia, encara immadura, ens uneix. Les coses canvien. I tal i com Salaverría va dir en alguns moments, per fer certes valoracions dins el periodisme digital encara es necessita temps.

Sobre la relació entre l’estrella i el planeta, de moment, no és d’igual a igual. El planeta hi va donant voltes, en ocasions, atrafegat. Mentrestant, l’estrella continua al món televisiu. Abans ho feia aliena al planeta però cada vegada és més conscient del potencial d’aquest petit astre que creix cada dia amb experiències vitals. Perquè té vida pròpia, malgrat que depengui de la llum solar. Aquesta relació ha millorat i, fins i tot, ha arribat el punt en què l’estrella s’adona que el planeta pot aportar-li ingredients bàsics per al seu dia a dia. I parlant d’integrar-los, qui sap, potser algun dia, així com alguns van decidir explorar la Lluna, els habitants de l’estrella decideixen aterrar al planeta per un temps i provar el que anomenem periodisme digital.

Caldrà esperar. Mentrestant, seguirem endavant a can BTVNOTÍCIES, un planeta jove però encantat de ser-ho. Això és el que ens permet créixer. Visca els marcians!

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Parlem dels usos periodístics del Twitter al Cava and Twitts

Miro d’endreçar algunes de les idees que vaig explicar al segon aniversari del Cava and Twitts sobre l’ús periodístic de Twitter que intentem fer al BTVNOTÍCIES.cat. Estan expressades des de la feina diària, en cap cas pretenen ser un marc teòric, només apuntar algunes pistes. Agraeixo moltíssim a @marccortes @guell i @martaabella que hagin pensat en nosaltres per explicar-ho. Ha estat un premi a tota la feina d’un equip que es creu de veritat això que les xarxes socials i especialment Twitter ens ajuden a fer millor periodisme.

Integració de redaccions
El setembre de 2009, els informatius de BTV integren la redacció tradicional de televisió amb una petita redacció que manté el portal de notícies. Moltes de les idees d’aquesta integració provenen del treball de Ramón Salaverría |twitter i Samuel Negredo|twitter , Periodismo Integrado: Convergencia de medios y reorganización de redacciones . Els casos pràctics que apunten Salaverría i Negredo ens ajuden a encarar els plantejaments inicials i a posar nom a les coses que ens passen. Crec personalment que una redacció petita com la nostra ha de ser més fàcil d’integrar que no pas grans estructures.

El repte inicial és com cosim aquell “bolet” amb la resta de la redacció i com fem circular la informació. El lloc és privilegiat, al costat del sector d’edició d’informatius, presentadors, producció i els nois de la meteo. A partir d’aquell moment els continguts televisius es poden veure a través de la web i més endavant a través de l’aplicació per mòbil. Els redactors del digital no ens podem quedar com a simples gestors de la informació que elaboren els companys. Una de les tasques on dedicarem més esforç serà a la gestió de les xarxes socials per donar valor afegit al producte.

L’aposta pel Twitter
El primer compte que s’obre és el de @btvmeteo. Els meteoròlegs de la casa es limiten a reproduir al Twitter una feina que ja es feia al Fòrum del Picó, però amb una versió no excessivament tècnica: es tracta de ser el “meteoròleg de butxaca”, el que em contesta si puc sortir a córrer, puc estendre, o quan pararà de ploure. L’eina té molt bona acceptació dels nostres meteoròlegs: són especialistes que difonen la seva informació a través de tots els canals possibles, cadascun amb el seu llenguatge .

(A la copa posterior, @abelgg em va preguntar si @btvmeteo i @meteorac1 eren competència. Fins on jo sé, la gent que ho porta es coneixen, tenen bona relació entre ells i fins i tot pacten els hashtags. La resposta d’ @abelgg va ser: “i d’això en sortim beneficiats els usuaris”. Vaig pensar que van per bon camí. En @marcroca parlava d’aquest fet al post “Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter”.)

A nivell de notícies engeguem el compte de @btvnoticies. Els pilars són:
1. No entendre el Twitter com un RSS automàtic. Sempre hi haurà un (o diversos) periodistes darrera
2. Contestar qualsevol missatge que rebem ha de ser una prioritat, i un exercici de transparència. Tant si podem resoldre el dubte com si no sabem la resposta. En aquest cas ho admetrem sense problemes.

Aquí vaig fer una referència al que va explicar la Rosa Alba Roig |twitter al primer BCNMediaLab sobre la necessària humilitat dels periodistes al Twitter.

Twitter com a font i l’impacte a la redacció
No passa ni un mes que comprovem la potència del Twitter com a font de notícies. A mesura que seguim més persones, les possibilitats d’aconseguir notícies augmenten exponencialment. Ho explicava @mariafont al post “De Sants a Twitter, crònica d’un matí a les xarxes“. Això té un valor incalculable: posa en igualtat de condicions un mitjà modest com el nostre amb mitjans que compten amb moltíssims més recursos. I això és fruit de generar confiança amb l’usuari: si sé que a @btvnoticies se’m respon, quan vegi algun fet que pugui ser notícia, els ho diré. (mentre escric aquest post veig que @janquim posa èmfasi en aquest aspecte, el Twitter com a font )

Això genera un impacte considerable a la redacció “tradicional”, on Twitter apareix com una estranya font de generació de notícies. Per combatre això iniciem unes petites sessions formatives entre els companys, bon consell de @silviacobo. Són sessions de 30 minuts, molt informals, per als professionals de la casa, que obtenen una bona resposta. La formació aconsegueix fer superar les pors i ara twitter també s’integra en el dia a dia (una redactora marxa a cobrir els desperfectes de la ventada i ens avisa: “si us plau, si veieu alguna cosa a Twitter feu-m’ho saber per enriquir la meva peça” ) Es guanya un aplaudiment general.

La fiabilitat de la font
A pregunta sobre si tot això comporta aspectes negatius, jo vaig dir la desconfiança de part dels periodistes sobre la fiabilitat de la font. “Això on ho heu vist? I és fiable?” En aquest punt és quan hem de fer el que hem fet sempre, contrastar, contactar amb les fonts. És el que tres persones vam fer la tarda de la gran nevada sobre Barcelona o amb la vaga del 29S. I un detall, a base d’interactuar amb els seguidors es van teixint complicitats. D’altra banda, em nego a creure que a Twitter hi ha una banda organitzada d’usuaris que es dediquen a desinformar els mitjans i a fer-nos quedar en evidència.

Cinc idees per acabar
1. Cada cop disposem de millors eines per fer periodisme. No només pel que fa a les xarxes socials. Vaig explicar el cas de les motxilles per fer connexions en directe a través de 3G. El repte és saber-les fer servir bé. No hi ha excuses.
2. Twitter és l’eina d’us periodístic més potent dels darrers 15 anys. Ho diu un periodista que va començar amb les Betacams i un full d’excel per escaleta.
3. Necessitem monitoritzar una feina que ara es fa manual. La gent de www.twit.cat fa passos endavant en aquest sentit.
4. La clau és com les xarxes socials ens ajuden a fer millor periodisme i com integrem el lector als processos productius de la notícia.
5. I sí, m’encantaria una gran pantalla a la redacció on es vegi la web del mitjà, per tal que els professionals visualitzin que també treballen per aquell suport. I una altra al costat que “pentini” Barcelona a base de twitts.

Les fotografies són de @marccortes , @ferranbdn i @esterboquera

Rafel Luján

rlujan[arroba]btv.cat

@rafellujan