Archive for Octubre de 2010

Parlem dels usos periodístics del Twitter al Cava and Twitts

Octubre 25, 2010

Miro d’endreçar algunes de les idees que vaig explicar al segon aniversari del Cava and Twitts sobre l’ús periodístic de Twitter que intentem fer al BTVNOTÍCIES.cat. Estan expressades des de la feina diària, en cap cas pretenen ser un marc teòric, només apuntar algunes pistes. Agraeixo moltíssim a @marccortes @guell i @martaabella que hagin pensat en nosaltres per explicar-ho. Ha estat un premi a tota la feina d’un equip que es creu de veritat això que les xarxes socials i especialment Twitter ens ajuden a fer millor periodisme.

Integració de redaccions
El setembre de 2009, els informatius de BTV integren la redacció tradicional de televisió amb una petita redacció que manté el portal de notícies. Moltes de les idees d’aquesta integració provenen del treball de Ramón Salaverría |twitter i Samuel Negredo|twitter , Periodismo Integrado: Convergencia de medios y reorganización de redacciones . Els casos pràctics que apunten Salaverría i Negredo ens ajuden a encarar els plantejaments inicials i a posar nom a les coses que ens passen. Crec personalment que una redacció petita com la nostra ha de ser més fàcil d’integrar que no pas grans estructures.

El repte inicial és com cosim aquell “bolet” amb la resta de la redacció i com fem circular la informació. El lloc és privilegiat, al costat del sector d’edició d’informatius, presentadors, producció i els nois de la meteo. A partir d’aquell moment els continguts televisius es poden veure a través de la web i més endavant a través de l’aplicació per mòbil. Els redactors del digital no ens podem quedar com a simples gestors de la informació que elaboren els companys. Una de les tasques on dedicarem més esforç serà a la gestió de les xarxes socials per donar valor afegit al producte.

L’aposta pel Twitter
El primer compte que s’obre és el de @btvmeteo. Els meteoròlegs de la casa es limiten a reproduir al Twitter una feina que ja es feia al Fòrum del Picó, però amb una versió no excessivament tècnica: es tracta de ser el “meteoròleg de butxaca”, el que em contesta si puc sortir a córrer, puc estendre, o quan pararà de ploure. L’eina té molt bona acceptació dels nostres meteoròlegs: són especialistes que difonen la seva informació a través de tots els canals possibles, cadascun amb el seu llenguatge .

(A la copa posterior, @abelgg em va preguntar si @btvmeteo i @meteorac1 eren competència. Fins on jo sé, la gent que ho porta es coneixen, tenen bona relació entre ells i fins i tot pacten els hashtags. La resposta d’ @abelgg va ser: “i d’això en sortim beneficiats els usuaris”. Vaig pensar que van per bon camí. En @marcroca parlava d’aquest fet al post “Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter”.)

A nivell de notícies engeguem el compte de @btvnoticies. Els pilars són:
1. No entendre el Twitter com un RSS automàtic. Sempre hi haurà un (o diversos) periodistes darrera
2. Contestar qualsevol missatge que rebem ha de ser una prioritat, i un exercici de transparència. Tant si podem resoldre el dubte com si no sabem la resposta. En aquest cas ho admetrem sense problemes.

Aquí vaig fer una referència al que va explicar la Rosa Alba Roig |twitter al primer BCNMediaLab sobre la necessària humilitat dels periodistes al Twitter.

Twitter com a font i l’impacte a la redacció
No passa ni un mes que comprovem la potència del Twitter com a font de notícies. A mesura que seguim més persones, les possibilitats d’aconseguir notícies augmenten exponencialment. Ho explicava @mariafont al post “De Sants a Twitter, crònica d’un matí a les xarxes“. Això té un valor incalculable: posa en igualtat de condicions un mitjà modest com el nostre amb mitjans que compten amb moltíssims més recursos. I això és fruit de generar confiança amb l’usuari: si sé que a @btvnoticies se’m respon, quan vegi algun fet que pugui ser notícia, els ho diré. (mentre escric aquest post veig que @janquim posa èmfasi en aquest aspecte, el Twitter com a font )

Això genera un impacte considerable a la redacció “tradicional”, on Twitter apareix com una estranya font de generació de notícies. Per combatre això iniciem unes petites sessions formatives entre els companys, bon consell de @silviacobo. Són sessions de 30 minuts, molt informals, per als professionals de la casa, que obtenen una bona resposta. La formació aconsegueix fer superar les pors i ara twitter també s’integra en el dia a dia (una redactora marxa a cobrir els desperfectes de la ventada i ens avisa: “si us plau, si veieu alguna cosa a Twitter feu-m’ho saber per enriquir la meva peça” ) Es guanya un aplaudiment general.

La fiabilitat de la font
A pregunta sobre si tot això comporta aspectes negatius, jo vaig dir la desconfiança de part dels periodistes sobre la fiabilitat de la font. “Això on ho heu vist? I és fiable?” En aquest punt és quan hem de fer el que hem fet sempre, contrastar, contactar amb les fonts. És el que tres persones vam fer la tarda de la gran nevada sobre Barcelona o amb la vaga del 29S. I un detall, a base d’interactuar amb els seguidors es van teixint complicitats. D’altra banda, em nego a creure que a Twitter hi ha una banda organitzada d’usuaris que es dediquen a desinformar els mitjans i a fer-nos quedar en evidència.

Cinc idees per acabar
1. Cada cop disposem de millors eines per fer periodisme. No només pel que fa a les xarxes socials. Vaig explicar el cas de les motxilles per fer connexions en directe a través de 3G. El repte és saber-les fer servir bé. No hi ha excuses.
2. Twitter és l’eina d’us periodístic més potent dels darrers 15 anys. Ho diu un periodista que va començar amb les Betacams i un full d’excel per escaleta.
3. Necessitem monitoritzar una feina que ara es fa manual. La gent de www.twit.cat fa passos endavant en aquest sentit.
4. La clau és com les xarxes socials ens ajuden a fer millor periodisme i com integrem el lector als processos productius de la notícia.
5. I sí, m’encantaria una gran pantalla a la redacció on es vegi la web del mitjà, per tal que els professionals visualitzin que també treballen per aquell suport. I una altra al costat que “pentini” Barcelona a base de twitts.

Les fotografies són de @marccortes , @ferranbdn i @esterboquera

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafellujan

Busquem fotos lomo de Barcelona

Octubre 20, 2010

Colors saturats, textures de Super 8 o fotos amb ull de peix. L’última tendència en fotografia és el retorn al terreny analògic amb càmeres com la Lomo, l’Harinezumi o l’aplicació Hisptamatic, i a Barcelona Televisió ens en fem ressò.

Els companys de cap de setmana de BTV estan preparant un reportatge per informar sobre aquesta nova moda a la ciutat. Una crònica que es tancarà amb una mostra de les vostres fotografies de Barcelona fetes amb càmeres Lomo, Harinezumi o Hipstamatic, i que inclourà la referència als autors.

Si ets un amant de la fotografia i vols participar surt a la ciutat, dispara i fes-nos arribar les teves imatges. Envia’ns les fotografies al correu btvnoticies@btv.cat abans del 23 d’octubre i les inclourem al reportatge de Barcelona TV del proper cap de setmana.

El retorn de la fotografia analògica?
*Els amants dels 8 mil•límetres poden recuperar les textures de l’emblemàtica la Super 8 amb la càmera digital Harinezumi.
*La lomografia també està de moda. Al cor del barri del Born hi ha una botiga especialitzada en càmeres Lomo. En disparar, el resultat són imatges de colors saturats i amb un toc artístic.
*I pels qui encara estiguin enganxats a les fotografies antigues, l’aplicació Hipstamatic de l’iPhone permet fer fotografies digitals amb cert regust analògic.

Mal dia per fer vaga en una redacció

Octubre 1, 2010

L’equip del BTVNOTÍCIES.cat recordarem la data del 29 de setembre de 2010. I no només per la vaga general i els aldarulls al centre a la ciutat, sinó també perquè el nostre web va registrar el rècord màxim de visites: prop de 4.000, amb 3.126 usuaris diferents que s’hi van connectar al llarg del dia. És evident que molts barcelonins volien saber el que estava passant a la ciutat. Nosaltres vam fer la nostra feina d’informar tal i com ja estem acostumats a fer-ho: en diàleg constant amb els usuaris de Twitter i aportant-hi totes les dades i imatges que van arribant a la redacció de BTV. Teníem l’experiència de la nevada del 8 de març, l’altre pic de visites que ha rebut BTVNOTÍCIES.cat des que es va posar en línia fa poc més d’un any.

La principal diferència entre el 29-S i el 8-M, pel que fa al desenvolupament de la nostra tasca, és que nosaltres mateixos estàvem fent vaga. Tant els informatius de televisió com l’actualització web formaven part dels serveis mínims pactats entre la direcció i el comitè d’empresa. A l’equip del BTVNOTÍCIES ens van demanar que treballés una persona al matí i una altra a la tarda. Havia de ser suficient per no descuidar el nostre compromís d’informar –ni que fos “mínimament”- del que passa a Barcelona. Aquest compromís ens va portar a “estirar” al màxim aquests serveis mínims, en una jornada informativa que es va anar complicant per moments.

Al matí, vam aprofitar que la Patrícia Álvarez venia a fer de “dona del trànsit” a l’Infomatí perquè informés també via web i Twitter de les complicacions per a la mobilitat que generava l’acció d’alguns piquets. Molts usuaris ens ho van agrair. Al migdia coincidíem els dos encarregats de complir amb els serveis mínims, l’Àngels López i jo mateix. Però a la tarda em vaig quedar sol davant del perill. Bé, sol però acompanyat de tots els companys que també complien amb els serveis mínims a la redacció d’informatius.

Els que realment van veure el perill de prop són els que estaven sobre el terreny, en uns carrers que durant unes hores es van convertir en un camp de batalla. I és que els violents no respecten res ni ningú, tampoc el dret a la informació ni els professionals que treballem per fer-lo efectiu. Afortunadament, en aquesta ocasió no van poder amb nosaltres i els periodistes de BTV, a més d’enregistrar la manifestació de la vaga i els aldarulls dels antisistema, feien servir el mòbil per informar i enviar fotos a la redacció.

Rebre-ho tot i combinar-ho amb l’allau de missatges i fotos que anàvem trobant a Twitter per construir el relat dels fets al web (és a dir, amb actualitzacions constants) no era feina per a un sol redactor. Però ho vam fer el millor que vam poder. En aquest cas, el periodisme ciutadà representava doblement una ajuda: d’una banda, reforçava la tasca d’una redacció especialment reduïda per estar en vaga; de l’altra, com sempre, ens permetia estar allà on un equip determinat de periodistes no pot arribar mai, és a dir, a tot arreu. L’exemple més clar són les imatges de la destrossa del cotxe de la Guàrdia Urbana que ens va facilitar en Pau Garcia-Milà, primer en foto i després en vídeo.

Com deia, vam intentar fer la nostra feina el millor possible. Però hi va haver un moment, al vespre, en què vam sentir íntimament la contradicció entre el dret de vaga dels treballadors dels mitjans i el dret a la informació. A la redacció ens vam plantejar que potser hauria tingut sentit haver fet la vaga el dia abans, coincidint amb els companys de la premsa escrita. No vam tenir temps de valorar tots els pros i contres per elaborar-ho com a proposta, que en tot cas no ens tornarem a plantejar fins la propera vaga general. Però aquí queda la idea. I el resum d’una jornada que, per tot el que he explicat, trigarem molt temps a oblidar.