Posts Tagged ‘Twitter’

2011: caminem cap a redaccions més obertes?

Desembre 31, 2010

Pels periodistes que encara es pregunten per què hem de ser a twitter, aquesta piulada de @marphille els pot donar un bon argument.

Una piulada de @marphille ens dóna un fil per estirar

Una de les preguntes importants que ens fem és com integrem el lector als processos de producció de la notícia. Em sembla que aquest pot ser un bon exemple per aportar al blog de la redacció.

Mentre en @marphille pregunta a la gent d’ @asda on era el vídeo, nosaltres remenem la xarxa fins que l’acabem trobant al blog de la companyia. A partir d’aquesta informació elaborem una petita notícia basada en la curiositat que el Mercat de la Boqueria sigui el protagonista d’un anunci a la televisió britànica. El CM d’ @asda contesta a @marphille i aquest li explica que @btvnoticies ha fet una notícia sobre el tema. A més la peça va acabar apareixent a les Notícies de les 10 de BTV. Són notícies pròpies, que et diferencien de la resta de mitjans i estirant el fil proporcionat per l’enginy del lector. (Gràcies, Carles!!!)

Aquest 2010 hem treballat per consolidar la nostra marca al twitter i potser el més important ha estat que l’heu identificat amb el que passa a Barcelona. Que cada cop que hi ha alguna notícia a Barcelona sabeu que ens hi trobeu. Per posar només dos exemples d’aquesta setmana, aquesta piulada de @DjSuen o aquesta altra de @pastanaga (en podriem fer un llarguíssim recull, perquè aquest 2010 ha estat excepcional). És important per nosaltres perquè cada cop hi ha més mitjans que ho fan millor al twitter.

Redaccions més obertes

Lligat amb això, la Sílvia Cobo ens preguntava les temudes prediccions de cara al 2011. Veient aquest i altres exemples que hem posat al llarg de l’any, hem pensat que caminem cap a redaccions més transparents (cada cop expliquem més com ho fem i per què ho fem) i més obertes. És important que els professionals puguem desvirtualitzar els qui dia a dia ens seguiu i ens doneu informació, fils per estirar, idees… i viceversa.  Si ens coneixem personalment, si veieu els processos de producció podrem establir un vincle molt més personal i això pot fer que la propera vegada torneu a pensar amb nosaltres a l’hora d’informar.

Ahir mateix vam fer una “prova pilot” de visita a la redacció amb un petit grupet de la #xiripenya (@annits @gizzcm @ferranbdn @nataliacarranza @cocarroi @sergiGC0 @lolamsala). Vam treure conclusions molt positives del que pot ser una de les línies a seguir aquest 2011.  Ens plantegem obrir la redacció i fer-hi visites de grups petits per veure com treballem.  Qui sap si el 2011 farem els primers passos del que alguns mitjans de comunicació nord-americans es plantegen d’una manera més seriosa. 

L’equip del @btvnoticies us desitgem un gran 2011!

Una tertúlia al 10enCom

Desembre 23, 2010

El d’ahir va ser un 10enCom en format conversa. Un intercanvi de receptes entre ponents i assistents amb preguntes interessants, bones aportacions i plantejaments que tempten al debat. Al capdavant de la trobada, la coordinadora d’Informatius de la XTVL, Trini Gutiérrez, i l’editora de LaMalla.cat, Laura Balcells, dirigien la sessió organitzada per l’ESCACC.

– “És necessari adjuntar un vídeo en una entrada del web quan, de fet, la notícia ja està completada i enriquida amb informació, enllaços, imatge i potser, fins i tot, cites de Twitter?”

Aquesta va ser una de les qüestions debatudes. Laura Balcells va remarcar la prioritat de vestir i completar una notícia a Internet amb totes les eines necessàries. “A Internet, cueces o enriqueces”, va citar l’editora. Tot i això, hi ha casos en què un vídeo reitera una informació que ja s’ha donat prèviament. En aquest aspecte, Àlex Gutiérrez va preguntar a LaMalla.cat si tenen comptabilitzat el percentatge d’usuaris que cliquen un vídeo d’entre totes les notícies del portal. La resposta a càrrec de Dídac Boza, director de LaMalla.cat, va posar de manifest el repte d’aconseguir aquest retorn estadístic.

“No som periodistes orquestra, som multimèdia”, però com gestionem els límits?

Ramón Salaverría, doctor i professor de periodisme, defineix el futur periodista com una persona especialitzada en un àmbit concret, com ara la política, i que té un ampli domini de les eines i els llenguatges periodístics. Un coneixement que li permet publicar i gestionar la informació tant per a la televisió, el web, la ràdio, la premsa escrita o les xarxes socials. La qüestió és: ho pot gestionar tot una sola persona? Les ponents del 10enCom van apostar pel no. És una pregunta que sovint ens fem al BTVNOTÍCIES. El temps segurament ens ajudarà a perfilar una resposta, tenint en compte que el periodisme digital està en una fase adolescent.

Els twitts que revolucionaran el periodisme

Al 10enCom també hem parlat de Twitter, i ha quedat palès que els mitjans catalans l’utilitzen com una eina periodística més. Però més enllà de l’eina, el que modifica i modificarà encara més la feina del periodista és  l’existència d’Internet mòbil, la geolocalització i la possibilitat d’enllaçar vídeos i imatges en un missatge concís que s’agrupa o sistematitza per temes gràcies als hashtags. Unes paraules clau que són i seran molt útils a l’hora de monitoritzar la informació que ens arriba des de les xarxes socials.

En aquesta línia, Clara Balcells, explicava que agrupaven els seguidors de Twitter en llistes, un fet que serveix per controlar la fiabilitat de la informació que arriba i per identificar el públic del mitjà. De fet, en el primer 10enCom del 2010, Paul Bradshaw reptava els mitjans a estimular els ciutadans a utilitzar Twitter. Això permetria ampliar les fonts d’informació i crear una infraestructura per recollir dades. Aplicant aquesta teoria a l’any vinent, com monitoritzarem les eleccions municipals? O com podríem monitoritzar la informació viària perquè arribés concisa i completa a usuaris i mitjans?

En una entrevista a El País, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, deia que “Twitter és l’eina periodística més poderosa que ha aparegut en els últims deu anys”. I en la mateixa línia parlava el director de Vilaweb, Vicent Partal, que afirmava en una entrevista a Comunicació21 que “Twitter és l’única xarxa social que canviarà la manera de fer periodisme”.

Nosaltres, també ens ho creiem.

Laia Balasch
lbalasch[arroba]btv.cat
@laiabalasch

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Mal dia per fer vaga en una redacció

Octubre 1, 2010

L’equip del BTVNOTÍCIES.cat recordarem la data del 29 de setembre de 2010. I no només per la vaga general i els aldarulls al centre a la ciutat, sinó també perquè el nostre web va registrar el rècord màxim de visites: prop de 4.000, amb 3.126 usuaris diferents que s’hi van connectar al llarg del dia. És evident que molts barcelonins volien saber el que estava passant a la ciutat. Nosaltres vam fer la nostra feina d’informar tal i com ja estem acostumats a fer-ho: en diàleg constant amb els usuaris de Twitter i aportant-hi totes les dades i imatges que van arribant a la redacció de BTV. Teníem l’experiència de la nevada del 8 de març, l’altre pic de visites que ha rebut BTVNOTÍCIES.cat des que es va posar en línia fa poc més d’un any.

La principal diferència entre el 29-S i el 8-M, pel que fa al desenvolupament de la nostra tasca, és que nosaltres mateixos estàvem fent vaga. Tant els informatius de televisió com l’actualització web formaven part dels serveis mínims pactats entre la direcció i el comitè d’empresa. A l’equip del BTVNOTÍCIES ens van demanar que treballés una persona al matí i una altra a la tarda. Havia de ser suficient per no descuidar el nostre compromís d’informar –ni que fos “mínimament”- del que passa a Barcelona. Aquest compromís ens va portar a “estirar” al màxim aquests serveis mínims, en una jornada informativa que es va anar complicant per moments.

Al matí, vam aprofitar que la Patrícia Álvarez venia a fer de “dona del trànsit” a l’Infomatí perquè informés també via web i Twitter de les complicacions per a la mobilitat que generava l’acció d’alguns piquets. Molts usuaris ens ho van agrair. Al migdia coincidíem els dos encarregats de complir amb els serveis mínims, l’Àngels López i jo mateix. Però a la tarda em vaig quedar sol davant del perill. Bé, sol però acompanyat de tots els companys que també complien amb els serveis mínims a la redacció d’informatius.

Els que realment van veure el perill de prop són els que estaven sobre el terreny, en uns carrers que durant unes hores es van convertir en un camp de batalla. I és que els violents no respecten res ni ningú, tampoc el dret a la informació ni els professionals que treballem per fer-lo efectiu. Afortunadament, en aquesta ocasió no van poder amb nosaltres i els periodistes de BTV, a més d’enregistrar la manifestació de la vaga i els aldarulls dels antisistema, feien servir el mòbil per informar i enviar fotos a la redacció.

Rebre-ho tot i combinar-ho amb l’allau de missatges i fotos que anàvem trobant a Twitter per construir el relat dels fets al web (és a dir, amb actualitzacions constants) no era feina per a un sol redactor. Però ho vam fer el millor que vam poder. En aquest cas, el periodisme ciutadà representava doblement una ajuda: d’una banda, reforçava la tasca d’una redacció especialment reduïda per estar en vaga; de l’altra, com sempre, ens permetia estar allà on un equip determinat de periodistes no pot arribar mai, és a dir, a tot arreu. L’exemple més clar són les imatges de la destrossa del cotxe de la Guàrdia Urbana que ens va facilitar en Pau Garcia-Milà, primer en foto i després en vídeo.

Com deia, vam intentar fer la nostra feina el millor possible. Però hi va haver un moment, al vespre, en què vam sentir íntimament la contradicció entre el dret de vaga dels treballadors dels mitjans i el dret a la informació. A la redacció ens vam plantejar que potser hauria tingut sentit haver fet la vaga el dia abans, coincidint amb els companys de la premsa escrita. No vam tenir temps de valorar tots els pros i contres per elaborar-ho com a proposta, que en tot cas no ens tornarem a plantejar fins la propera vaga general. Però aquí queda la idea. I el resum d’una jornada que, per tot el que he explicat, trigarem molt temps a oblidar.

Twitter i el lliurament dels premis a Gràcia

Agost 18, 2010

Fa anys que la litúrgia d’entrega de premis als carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia es manté. Després d’uns llargs preliminars s’arriba als sis premis especials (reutilització, il·luminació, innovació, detall artístic, sostre i portada) i els premis als millors guarnits, de menor a major importància.

Professionalment m’ha tocat cobrir el lliurament de premis en diverses ocasions, i fins ara el meu ‘modus operandi’ era sempre el mateix: anar apuntant amb una llibreta i un cop acabat, “cantar” els premis a la redacció d’informatius. (Durant un parell d’anys també els vaig cantar als companys de la seu de la Fundació de Festa Major, on hi ha la secular tradició de penjar un llistat a l’entrada per satisfer els passejants àvids d’informació fresca.)

Aquest 2010 ha estat el primer que he fet servir el Twitter per fer el seguiment dels premis, a mesura que anaven sortint. Hores d’ara em sembla una obvietat dir que informar a través d’aquesta via no resisteix comparació amb la llibreta, el bolígraf i el telèfon. Especialment en aquest cas: un seguiment d’un acte molt puntual, que es produeix en un interval curt de temps i que té un nus i un desenllaç que la gent espera que es produeixi en qualsevol moment.

I el millor de tot és que no érem els únics piuladors a la plaça de la Vila. Érem al costat dels companys de @festagracia. I a la plaça -almenys- hi havia @carlesmaggi @francinavila @rgispert @davidguerrero @esterboquera  @barcelona_cat i el regidor @gespriu, (amb una bona perspectiva de la plaça però amb les mans ocupades amb els premis i la dificultat de twittejar) Alguns d’ells van poder informar dels premis abans que nosaltres, l’important és que junts vam arribar a molta gent que no era allà, i que probablement va saber el desenllaç abans que arribés a algunes redaccions d’informatius o la pròpia seu de la Fundació de Festa Major.

I una última reflexió. L’adopció d’un únic hashtag #fmgracia ha quallat de valent. La idea de @nuriacastells i @mik1977 crec que es mereix un aplaudiment. Perquè fent la cerca del tag es pot saber què comenta la gent sobre la festa, quins guarnits agraden més, què els sembla la decisió del jurat… Prova d’això és que ara s’hi afegeixen Vilafranca del Penedès #fmvila i Cardedeu #fmcardedeu. Bona feina!

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@RafelLujan

Testwittmonis a la vaga de FGC

Juny 29, 2010

Són les sis del matí i la redacció d’informatius de BTV envia un equip de directes a l’estació de ferrocarrils de plaça de Catalunya per fer seguiment de la vaga de FGC. Hi ha previstos serveis mínims del 50% entre les set i les nou del matí. BTVNOTÍCIES informa d’aquestes afectacions via Twitter, se succeeixen alguns retwitts i resolem alguns dubtes. Un exemple de l’ús de Twitter com a font d’informació de servei.

La curiositat: @ladymandona ens informa que ha vist els periodistes de BTV a l’estació! I, per altra banda, Twitter també recull algunes queixes d’usuaris impotents que pateixen les conseqüències de la vaga.

Però els fets han anat més enllà.

Els serveis mínims comencen a incomplir-se a partir de les 07.26h. Els trens no circulen entre les estacions de Provença i plaça de Catalunya. FGC ho comunica per correu electrònic i la redactora que hi ha a l’estació de plaça de Catalunya ho confirma. El valor afegit de Twitter ens l’aporta @ladymandona que corrobora les aturades ja que porta mitja hora dins un tren parat i minuts més tard ens explica que s’està anunciant per megafonia. Vet aquí una aportació testimonial.

A banda del servei aturat, @RedToken informa que a l’estació de Provença no deixen baixar a l’andana, una informació que BTV no pot tenir de primera mà ja que l’equip de directes es troba a l’estació de plaça de Catalunya. Gràcies a aquesta aportació, des de BTV confirmem que alguns passatgers no poden accedir a les andanes perquè estan ocupades pels piquets informatius.

Per tant, tenim un nou exemple que mostra com Twitter, habitualment en esdeveniments imprevistos, ha arribat on els periodistes no han pogut estar: a l’interior d’un tren i a l’estació de Provença, en el cas d’avui. Així que només ens resta donar-vos les gràcies i animar-vos a continuar amb aquestes experiències compartides! 😀

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat