Posts Tagged ‘periodisme’

Una tertúlia al 10enCom

Desembre 23, 2010

El d’ahir va ser un 10enCom en format conversa. Un intercanvi de receptes entre ponents i assistents amb preguntes interessants, bones aportacions i plantejaments que tempten al debat. Al capdavant de la trobada, la coordinadora d’Informatius de la XTVL, Trini Gutiérrez, i l’editora de LaMalla.cat, Laura Balcells, dirigien la sessió organitzada per l’ESCACC.

– “És necessari adjuntar un vídeo en una entrada del web quan, de fet, la notícia ja està completada i enriquida amb informació, enllaços, imatge i potser, fins i tot, cites de Twitter?”

Aquesta va ser una de les qüestions debatudes. Laura Balcells va remarcar la prioritat de vestir i completar una notícia a Internet amb totes les eines necessàries. “A Internet, cueces o enriqueces”, va citar l’editora. Tot i això, hi ha casos en què un vídeo reitera una informació que ja s’ha donat prèviament. En aquest aspecte, Àlex Gutiérrez va preguntar a LaMalla.cat si tenen comptabilitzat el percentatge d’usuaris que cliquen un vídeo d’entre totes les notícies del portal. La resposta a càrrec de Dídac Boza, director de LaMalla.cat, va posar de manifest el repte d’aconseguir aquest retorn estadístic.

“No som periodistes orquestra, som multimèdia”, però com gestionem els límits?

Ramón Salaverría, doctor i professor de periodisme, defineix el futur periodista com una persona especialitzada en un àmbit concret, com ara la política, i que té un ampli domini de les eines i els llenguatges periodístics. Un coneixement que li permet publicar i gestionar la informació tant per a la televisió, el web, la ràdio, la premsa escrita o les xarxes socials. La qüestió és: ho pot gestionar tot una sola persona? Les ponents del 10enCom van apostar pel no. És una pregunta que sovint ens fem al BTVNOTÍCIES. El temps segurament ens ajudarà a perfilar una resposta, tenint en compte que el periodisme digital està en una fase adolescent.

Els twitts que revolucionaran el periodisme

Al 10enCom també hem parlat de Twitter, i ha quedat palès que els mitjans catalans l’utilitzen com una eina periodística més. Però més enllà de l’eina, el que modifica i modificarà encara més la feina del periodista és  l’existència d’Internet mòbil, la geolocalització i la possibilitat d’enllaçar vídeos i imatges en un missatge concís que s’agrupa o sistematitza per temes gràcies als hashtags. Unes paraules clau que són i seran molt útils a l’hora de monitoritzar la informació que ens arriba des de les xarxes socials.

En aquesta línia, Clara Balcells, explicava que agrupaven els seguidors de Twitter en llistes, un fet que serveix per controlar la fiabilitat de la informació que arriba i per identificar el públic del mitjà. De fet, en el primer 10enCom del 2010, Paul Bradshaw reptava els mitjans a estimular els ciutadans a utilitzar Twitter. Això permetria ampliar les fonts d’informació i crear una infraestructura per recollir dades. Aplicant aquesta teoria a l’any vinent, com monitoritzarem les eleccions municipals? O com podríem monitoritzar la informació viària perquè arribés concisa i completa a usuaris i mitjans?

En una entrevista a El País, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, deia que “Twitter és l’eina periodística més poderosa que ha aparegut en els últims deu anys”. I en la mateixa línia parlava el director de Vilaweb, Vicent Partal, que afirmava en una entrevista a Comunicació21 que “Twitter és l’única xarxa social que canviarà la manera de fer periodisme”.

Nosaltres, també ens ho creiem.

Laia Balasch
lbalasch[arroba]btv.cat
@laiabalasch

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Sobre estrelles i planetes

Novembre 25, 2010

Ahir la redacció al complet del BTVNOTÍCIES.cat va estar pendent de la ponència de Ramón Salaverría (@rsalaverria) a la segona sessió de 10 en comunicació que organitza l’ESCACC. Uns vam estar de manera presencial i altres, la van seguir per streaming des de la redacció física del 22@ i, fins i tot, des de casa. Es mereix també una menció especial “la nostra companya d’Erasmus”, la Maria Font (@mariafont), que segueix tan com pot tots els moviments d’aquest planeta anomenat BTVNOTÍCIES.

Parlo de planeta perquè en Ramón Salaverría va definir encertadament d’aquesta manera la situació de la redacció digital a Barcelona Televisió. Mentre el contingut essencial d’aquest mitjà de comunicació és el televisiu i, per tant, representa l’estrella, el Sol, hi ha un planeta que gira al seu entorn que és el web. Em va agradar aquesta metàfora astral. Abans ni tan sols compartíem galàxia. Ara, la nostra via Làctia, encara immadura, ens uneix. Les coses canvien. I tal i com Salaverría va dir en alguns moments, per fer certes valoracions dins el periodisme digital encara es necessita temps.

Sobre la relació entre l’estrella i el planeta, de moment, no és d’igual a igual. El planeta hi va donant voltes, en ocasions, atrafegat. Mentrestant, l’estrella continua al món televisiu. Abans ho feia aliena al planeta però cada vegada és més conscient del potencial d’aquest petit astre que creix cada dia amb experiències vitals. Perquè té vida pròpia, malgrat que depengui de la llum solar. Aquesta relació ha millorat i, fins i tot, ha arribat el punt en què l’estrella s’adona que el planeta pot aportar-li ingredients bàsics per al seu dia a dia. I parlant d’integrar-los, qui sap, potser algun dia, així com alguns van decidir explorar la Lluna, els habitants de l’estrella decideixen aterrar al planeta per un temps i provar el que anomenem periodisme digital.

Caldrà esperar. Mentrestant, seguirem endavant a can BTVNOTÍCIES, un planeta jove però encantat de ser-ho. Això és el que ens permet créixer. Visca els marcians!

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Parlem dels usos periodístics del Twitter al Cava and Twitts

Octubre 25, 2010

Miro d’endreçar algunes de les idees que vaig explicar al segon aniversari del Cava and Twitts sobre l’ús periodístic de Twitter que intentem fer al BTVNOTÍCIES.cat. Estan expressades des de la feina diària, en cap cas pretenen ser un marc teòric, només apuntar algunes pistes. Agraeixo moltíssim a @marccortes @guell i @martaabella que hagin pensat en nosaltres per explicar-ho. Ha estat un premi a tota la feina d’un equip que es creu de veritat això que les xarxes socials i especialment Twitter ens ajuden a fer millor periodisme.

Integració de redaccions
El setembre de 2009, els informatius de BTV integren la redacció tradicional de televisió amb una petita redacció que manté el portal de notícies. Moltes de les idees d’aquesta integració provenen del treball de Ramón Salaverría |twitter i Samuel Negredo|twitter , Periodismo Integrado: Convergencia de medios y reorganización de redacciones . Els casos pràctics que apunten Salaverría i Negredo ens ajuden a encarar els plantejaments inicials i a posar nom a les coses que ens passen. Crec personalment que una redacció petita com la nostra ha de ser més fàcil d’integrar que no pas grans estructures.

El repte inicial és com cosim aquell “bolet” amb la resta de la redacció i com fem circular la informació. El lloc és privilegiat, al costat del sector d’edició d’informatius, presentadors, producció i els nois de la meteo. A partir d’aquell moment els continguts televisius es poden veure a través de la web i més endavant a través de l’aplicació per mòbil. Els redactors del digital no ens podem quedar com a simples gestors de la informació que elaboren els companys. Una de les tasques on dedicarem més esforç serà a la gestió de les xarxes socials per donar valor afegit al producte.

L’aposta pel Twitter
El primer compte que s’obre és el de @btvmeteo. Els meteoròlegs de la casa es limiten a reproduir al Twitter una feina que ja es feia al Fòrum del Picó, però amb una versió no excessivament tècnica: es tracta de ser el “meteoròleg de butxaca”, el que em contesta si puc sortir a córrer, puc estendre, o quan pararà de ploure. L’eina té molt bona acceptació dels nostres meteoròlegs: són especialistes que difonen la seva informació a través de tots els canals possibles, cadascun amb el seu llenguatge .

(A la copa posterior, @abelgg em va preguntar si @btvmeteo i @meteorac1 eren competència. Fins on jo sé, la gent que ho porta es coneixen, tenen bona relació entre ells i fins i tot pacten els hashtags. La resposta d’ @abelgg va ser: “i d’això en sortim beneficiats els usuaris”. Vaig pensar que van per bon camí. En @marcroca parlava d’aquest fet al post “Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter”.)

A nivell de notícies engeguem el compte de @btvnoticies. Els pilars són:
1. No entendre el Twitter com un RSS automàtic. Sempre hi haurà un (o diversos) periodistes darrera
2. Contestar qualsevol missatge que rebem ha de ser una prioritat, i un exercici de transparència. Tant si podem resoldre el dubte com si no sabem la resposta. En aquest cas ho admetrem sense problemes.

Aquí vaig fer una referència al que va explicar la Rosa Alba Roig |twitter al primer BCNMediaLab sobre la necessària humilitat dels periodistes al Twitter.

Twitter com a font i l’impacte a la redacció
No passa ni un mes que comprovem la potència del Twitter com a font de notícies. A mesura que seguim més persones, les possibilitats d’aconseguir notícies augmenten exponencialment. Ho explicava @mariafont al post “De Sants a Twitter, crònica d’un matí a les xarxes“. Això té un valor incalculable: posa en igualtat de condicions un mitjà modest com el nostre amb mitjans que compten amb moltíssims més recursos. I això és fruit de generar confiança amb l’usuari: si sé que a @btvnoticies se’m respon, quan vegi algun fet que pugui ser notícia, els ho diré. (mentre escric aquest post veig que @janquim posa èmfasi en aquest aspecte, el Twitter com a font )

Això genera un impacte considerable a la redacció “tradicional”, on Twitter apareix com una estranya font de generació de notícies. Per combatre això iniciem unes petites sessions formatives entre els companys, bon consell de @silviacobo. Són sessions de 30 minuts, molt informals, per als professionals de la casa, que obtenen una bona resposta. La formació aconsegueix fer superar les pors i ara twitter també s’integra en el dia a dia (una redactora marxa a cobrir els desperfectes de la ventada i ens avisa: “si us plau, si veieu alguna cosa a Twitter feu-m’ho saber per enriquir la meva peça” ) Es guanya un aplaudiment general.

La fiabilitat de la font
A pregunta sobre si tot això comporta aspectes negatius, jo vaig dir la desconfiança de part dels periodistes sobre la fiabilitat de la font. “Això on ho heu vist? I és fiable?” En aquest punt és quan hem de fer el que hem fet sempre, contrastar, contactar amb les fonts. És el que tres persones vam fer la tarda de la gran nevada sobre Barcelona o amb la vaga del 29S. I un detall, a base d’interactuar amb els seguidors es van teixint complicitats. D’altra banda, em nego a creure que a Twitter hi ha una banda organitzada d’usuaris que es dediquen a desinformar els mitjans i a fer-nos quedar en evidència.

Cinc idees per acabar
1. Cada cop disposem de millors eines per fer periodisme. No només pel que fa a les xarxes socials. Vaig explicar el cas de les motxilles per fer connexions en directe a través de 3G. El repte és saber-les fer servir bé. No hi ha excuses.
2. Twitter és l’eina d’us periodístic més potent dels darrers 15 anys. Ho diu un periodista que va començar amb les Betacams i un full d’excel per escaleta.
3. Necessitem monitoritzar una feina que ara es fa manual. La gent de www.twit.cat fa passos endavant en aquest sentit.
4. La clau és com les xarxes socials ens ajuden a fer millor periodisme i com integrem el lector als processos productius de la notícia.
5. I sí, m’encantaria una gran pantalla a la redacció on es vegi la web del mitjà, per tal que els professionals visualitzin que també treballen per aquell suport. I una altra al costat que “pentini” Barcelona a base de twitts.

Les fotografies són de @marccortes , @ferranbdn i @esterboquera

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafellujan

Sobre #Castelldefels

Juny 25, 2010

Twitter ha tornat a jugar un paper important en la informació i l’anàlisi compartida d’un fet rellevant, com és l’atropellament d’una trentena de persones la nit de la revetlla de Sant Joan a l’estació de Platja de Castelldefels. Primer va ser el mitjà pel qual moltes persones es van assabentar del fet i van expressar la seva perplexitat i la seva solidaritat amb els familiars i amics de les víctimes. Algun twittaire intentava esbrinar-ne la identitat, però no ho aconseguia perquè el procés d’identificació és lent i les dades s’han donat a conèixer amb comptagotes. En tot cas, sembla que la informació disponible havia de córrer més pel Twitter que no pas pel Facebook.

A la tarda del dia de Sant Joan, els mitjans ja havíem informat abastament de l’atropellament, la tasca dels serveis d’emergència, el trasllat dels cadàvers, l’inici de les investigacions… Alguns van voler mostrar la tragèdia en imatges i hi havia usuaris que ho criticaven. Afortunadament, cap mitjà ha publicat fotos de les fragmentades restes dels cadàvers, però sí s’han pogut veure molts dels sacs en què eren transportats. No em sembla censurable, tot i que –com deia @marti_bou– depèn del tractament que se’n faci. En @davidguerrero, un jove periodista que va passar la nit a Castelldefels explicant el succés a Público, criticava la difusió –certament innecessària- d’un vídeo domèstic enregistrat just després de l’accident. Des de Mataró, @npini també lamentava la imatge –potser més justificada des del punt de vista periodístic- d’un pare plorant la mort del seu fill.

L’altre debat a l’entorn d’aquesta notícia ha estat si les víctimes de l’accident podien ser qualificades d’imprudents per creuar les vies. Segons el periodista i president de la Fundació ESCACC, @alexgutierrez, fer-ho es va convertir en un tabú per als mitjans (no pas per a bloggers i twittaires [1] [2] [3] [4] [5]). En canvi, el director de l’Agència Catalana de Noticies, @saulgordillo, parla de prudència necessària. El conseller Nadal va esquivar expressament la paraula imprudència, però el ministre Blanco sí la va fer servir i el cònsol de l’Equador ho ha lamentat. Certament, no serà fàcil per als familiars de les víctimes assumir que van ser els responsables de la seva pròpia mort. Però els esforços d’alguns mitjans per exigir responsabilitats als polítics no sembla que hagin de servir per gaire en aquest cas. Encara menys apuntar cap al maquinista del tren, que s’inclou més aviat en el capítol de víctimes que no pas en el de responsables.

El millor que es pot extreure de tota aquesta experiència és que segurament, com a mínim durant els propers mesos, ningú tornarà a creuar per sobre d’una via [rectifico: avui mateix una dona ha estat multada per creuar les vies a la mateixa estació!]. Almenys quan es pugui evitar, perquè també és cert que no sempre hi ha una alternativa.

Twitts amb la paraula clau #Castelldefels.

BTVNOTÍCIES no ha partcipat tant com en anteriors ocasions de la cobertura 2.0 de la notícia de l’accident. En un dia festiu, amb menys efectius disponibles a la redacció, vam entendre que la prioritat era explicar tots els fets de forma rigorosa i ordenada. En aquest cas, la informació havia de ser més unidireccional, perquè no s’han detectat usuaris de Twitter entre els testimonis de l’accident ni entre els amics i familiars de les víctimes. I pel que fa al debat sobre la cobertura mediàtica, evidentment nosaltres no hi participem, a no ser que sigui per respondre qüestions o crítiques a la nostra pròpia informació, que en aquest cas no es van produir.

Albert Muñoz
albert[arroba]btv.cat
@albert08950

Experiències amb l’uniforme

Mai 28, 2010

Mosso per un dia. La proposta ens la feia la mateixa policia catalana perquè sabéssim con funcionen les unitats antiavalots. Tota una experiència, sobretot quan estàs acostumat a veure-ho tot des de l’altre costat. La qüestió era que ens poséssim en la pell d’un agent. Primer pas, vestir-se adequadament. I això inclou casc i uniforme reglamentari. La primera sensació: la calor. L’equipament pesa, així que el més mínim moviment ja és sinònim de començar a suar. Arriben les primeres instruccions. Situar-se a punt i seguir les odres que ens donen. Sembla fàcil però no ho és tant. Aguantar-se sense moure quan estàs rebent una pluja d’objectes no és tan senzill. I sobretot, la disciplina. Per cert, que et llencin un ou fa mal. Ho dic per pròpia experiència.

Tot plegat és el món a l’inrevés. Els antiavalots, fent de manifestants i cridant les consignes de cada manifestació. Que si la policia tortura i assassina, que si aquesta és la vostra democràcia… Allò, la veritat és que tenia un punt còmic. No ho era tant repel·lir els manifestants. Al final, ho vam aconseguir.

Les pràctiques continuen amb més exercicis. I sempre ens diuen el mateix: el més important és tenir autocontrol i ser capaç de suportar insults sense moure ni un múscul de la cara. Ells mateixos reconeixen que no són màquines i que, a vegades, costa mantenir-se impassible. Sobretot, quan es comparteixen les reivindicacions dels manifestants. I les protestes dels treballadors en solen ser un bon exemple.

D’aquest tipus d’experiments se’n diu “role-playing”. Ara fa prop d’un any i mig, la Conselleria de Justícia va tirar endavant una iniciativa similar. Convidar periodistes perquè visquéssim com a presos durant un dia. Un bon sistema per adonar-se, per exemple, del que val la llibertat.

L’experiència que he tret de tot plegat és molt útil. Sobretot, per entendre una mica més com treballen els antiavalots i les pressions a les que estan sotmesos. Ara bé, això no ha de servir per amagar les crítiques quan no es fan bé les coses. Hi ha situacions que són evitables i, sobretot, comportaments que no són tolerables. Els darrers anys n’hem tingut alguns exemples.

Després d’aquesta experiència, però, proposo un nou canvi de rols. La propera vegada, que els mossos facin de periodistes perquè s’adonin de com és de difícil aconseguir informacions sobre determinades investigacions.

Pablo Ruiz
pruiz[arroba]btv.cat