Archive for the ‘cobertura mòbil’ Category

Mal dia per fer vaga en una redacció

Octubre 1, 2010

L’equip del BTVNOTÍCIES.cat recordarem la data del 29 de setembre de 2010. I no només per la vaga general i els aldarulls al centre a la ciutat, sinó també perquè el nostre web va registrar el rècord màxim de visites: prop de 4.000, amb 3.126 usuaris diferents que s’hi van connectar al llarg del dia. És evident que molts barcelonins volien saber el que estava passant a la ciutat. Nosaltres vam fer la nostra feina d’informar tal i com ja estem acostumats a fer-ho: en diàleg constant amb els usuaris de Twitter i aportant-hi totes les dades i imatges que van arribant a la redacció de BTV. Teníem l’experiència de la nevada del 8 de març, l’altre pic de visites que ha rebut BTVNOTÍCIES.cat des que es va posar en línia fa poc més d’un any.

La principal diferència entre el 29-S i el 8-M, pel que fa al desenvolupament de la nostra tasca, és que nosaltres mateixos estàvem fent vaga. Tant els informatius de televisió com l’actualització web formaven part dels serveis mínims pactats entre la direcció i el comitè d’empresa. A l’equip del BTVNOTÍCIES ens van demanar que treballés una persona al matí i una altra a la tarda. Havia de ser suficient per no descuidar el nostre compromís d’informar –ni que fos “mínimament”- del que passa a Barcelona. Aquest compromís ens va portar a “estirar” al màxim aquests serveis mínims, en una jornada informativa que es va anar complicant per moments.

Al matí, vam aprofitar que la Patrícia Álvarez venia a fer de “dona del trànsit” a l’Infomatí perquè informés també via web i Twitter de les complicacions per a la mobilitat que generava l’acció d’alguns piquets. Molts usuaris ens ho van agrair. Al migdia coincidíem els dos encarregats de complir amb els serveis mínims, l’Àngels López i jo mateix. Però a la tarda em vaig quedar sol davant del perill. Bé, sol però acompanyat de tots els companys que també complien amb els serveis mínims a la redacció d’informatius.

Els que realment van veure el perill de prop són els que estaven sobre el terreny, en uns carrers que durant unes hores es van convertir en un camp de batalla. I és que els violents no respecten res ni ningú, tampoc el dret a la informació ni els professionals que treballem per fer-lo efectiu. Afortunadament, en aquesta ocasió no van poder amb nosaltres i els periodistes de BTV, a més d’enregistrar la manifestació de la vaga i els aldarulls dels antisistema, feien servir el mòbil per informar i enviar fotos a la redacció.

Rebre-ho tot i combinar-ho amb l’allau de missatges i fotos que anàvem trobant a Twitter per construir el relat dels fets al web (és a dir, amb actualitzacions constants) no era feina per a un sol redactor. Però ho vam fer el millor que vam poder. En aquest cas, el periodisme ciutadà representava doblement una ajuda: d’una banda, reforçava la tasca d’una redacció especialment reduïda per estar en vaga; de l’altra, com sempre, ens permetia estar allà on un equip determinat de periodistes no pot arribar mai, és a dir, a tot arreu. L’exemple més clar són les imatges de la destrossa del cotxe de la Guàrdia Urbana que ens va facilitar en Pau Garcia-Milà, primer en foto i després en vídeo.

Com deia, vam intentar fer la nostra feina el millor possible. Però hi va haver un moment, al vespre, en què vam sentir íntimament la contradicció entre el dret de vaga dels treballadors dels mitjans i el dret a la informació. A la redacció ens vam plantejar que potser hauria tingut sentit haver fet la vaga el dia abans, coincidint amb els companys de la premsa escrita. No vam tenir temps de valorar tots els pros i contres per elaborar-ho com a proposta, que en tot cas no ens tornarem a plantejar fins la propera vaga general. Però aquí queda la idea. I el resum d’una jornada que, per tot el que he explicat, trigarem molt temps a oblidar.

Twitter i el lliurament dels premis a Gràcia

Agost 18, 2010

Fa anys que la litúrgia d’entrega de premis als carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia es manté. Després d’uns llargs preliminars s’arriba als sis premis especials (reutilització, il·luminació, innovació, detall artístic, sostre i portada) i els premis als millors guarnits, de menor a major importància.

Professionalment m’ha tocat cobrir el lliurament de premis en diverses ocasions, i fins ara el meu ‘modus operandi’ era sempre el mateix: anar apuntant amb una llibreta i un cop acabat, “cantar” els premis a la redacció d’informatius. (Durant un parell d’anys també els vaig cantar als companys de la seu de la Fundació de Festa Major, on hi ha la secular tradició de penjar un llistat a l’entrada per satisfer els passejants àvids d’informació fresca.)

Aquest 2010 ha estat el primer que he fet servir el Twitter per fer el seguiment dels premis, a mesura que anaven sortint. Hores d’ara em sembla una obvietat dir que informar a través d’aquesta via no resisteix comparació amb la llibreta, el bolígraf i el telèfon. Especialment en aquest cas: un seguiment d’un acte molt puntual, que es produeix en un interval curt de temps i que té un nus i un desenllaç que la gent espera que es produeixi en qualsevol moment.

I el millor de tot és que no érem els únics piuladors a la plaça de la Vila. Érem al costat dels companys de @festagracia. I a la plaça -almenys- hi havia @carlesmaggi @francinavila @rgispert @davidguerrero @esterboquera  @barcelona_cat i el regidor @gespriu, (amb una bona perspectiva de la plaça però amb les mans ocupades amb els premis i la dificultat de twittejar) Alguns d’ells van poder informar dels premis abans que nosaltres, l’important és que junts vam arribar a molta gent que no era allà, i que probablement va saber el desenllaç abans que arribés a algunes redaccions d’informatius o la pròpia seu de la Fundació de Festa Major.

I una última reflexió. L’adopció d’un únic hashtag #fmgracia ha quallat de valent. La idea de @nuriacastells i @mik1977 crec que es mereix un aplaudiment. Perquè fent la cerca del tag es pot saber què comenta la gent sobre la festa, quins guarnits agraden més, què els sembla la decisió del jurat… Prova d’això és que ara s’hi afegeixen Vilafranca del Penedès #fmvila i Cardedeu #fmcardedeu. Bona feina!

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@RafelLujan

Una tarda plena d’acció

Juliol 11, 2010

La d’ahir va ser una jornada històrica pel que fa les mobilitzacions a Catalunya, però també a Espanya. Per això  BTV tenia preparat un dispositiu especial: emetre un programa en directe des del mateix passeig de Gràcia. Ni els millors pronòstics esperaven el que estava passant al centre de la ciutat.

Si la convocatòria per rebutjar la sentència del Tribunal Consitucional sobre l’Estatut era a les 18 h, BTV va començar una hora abans la retransmissió de l’arribada dels manifestants. Des d’aquell moment BTVNotícies va ser un dels poquíssims mitjans digitals que es va convertir en una finestra en viu dels esdeveniments del carrer.

Diferents equips de BTV repartits per la manifestació van poder enviar fotografies a la redacció, on s’anava actualitzant la informació. El redactor de BTVNotícies Aleix Cabrera també s’hi va desplaçar i va retransmetre els fets per Twitter, fins que la cobertura telefònica va fallar.

Un inhibidor de senyal de la Guàrdia Urbana va jugar una mala passada a tothom que volia fer trucardes o connectar-se a la xarxa. Tot i així, els tweets amb el “hashtag” #10J no van parar d’omplir la xarxa social de microblogging.

Paral·lelament, a la redacció seguíem els fets amb agitació. Arribaven imatges i declaracions dels organitzadors, de polítics i de ciutadans anònims. A la vegada que actualitzàvem les informacions i notícies del web, twittejàvem allò que el nostre redactor al lloc dels fets ens transmetia, ara sí, per telèfon, ja que estranyament el 3G no va  funcionar en cap moment dins de la manifestació.

No va ser fins les 19.50 h quan els manifestants que es trobaven a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia van començar a avançar, gairebé dues hores després del previst. Ni tan sols la capçalera de la manifestació va poder arribar a l’escenari de la plaça de Tetuan per cantar Els Segadors. Tot degut a les aglomeracions de gent. La Guàrdia Urbana anuncia aleshores que hi ha hagut 1.100.000 assistents. Una hora més tard, els organitzadors donen la dada d’un milió i mig de manifestants.

Les fotografies de la marxa i del desplegament també estaven disponibles al web i s’anaven afegint a mesura que arribaven a la redacció.

Vam oferir durant més de dues hores les imatges en directe del carrer. Però també vam mantenir tot el dia els tweets sobre el #10J que van donar una altra visió de la manifestació: la dels i les manifestants.

Va ser una jornada llarga, però periodísticament molt enriquidora. El dia després, no arriba la calma. Les notícies continuen…


Núria Llabina
nllabina[arroba]btv.cat

Experiència multimèdia

febrer 5, 2010

Fa un parells de dies que estic experimentant amb això del periodisme multimèdia. I això que jo i les noves tecnologies no som gaire amics. Però reconec que últimament li estic trobant la gràcia a això de portar una càmera amb el mòbil. L’altre dia, sense anar més lluny, vaig enviar una foto de l’inici de la redada contra diversos membres dels “Casuals”, la facció més violenta dels Boixos Nois. I mira, als dos minuts ja estava penjada a Internet amb tots els detalls que sabien a aquella hora. Una manera perfecta de donar la notícia sense haver d’esperar l’informatiu.


De fet, això d’actualitzar les notícies minut a minut enganxa. Avui he repetit l’experiència. Aquesta vegada amb el judici contra els treballadors de terra d’Ibèria que van col·lapsar l’aeroport. A primera hora els he enviat la imatge de la protesta i mitja hora després, la del judici.

La veritat és que m’he passat el matí trucant als companys del portal per explicar-los l’última hora. És divertit. Fins fa poc temps no creia gaire en això del periodista multimèdia però cada cop crec que és és una eina genial per informar. La gent ja no s’espera a les dues per veure les notícies sinó que les vol veure quan vol i on vol. Així que continuaré experimental amb la càmera de fotos del telèfon. I d’aquí a res, els meus primers videos amb el mòbil, jejeje

Pablo Ruiz

pruiz [arroba] btv.cat