Archive for Mai de 2010

Experiències amb l’uniforme

Mai 28, 2010

Mosso per un dia. La proposta ens la feia la mateixa policia catalana perquè sabéssim con funcionen les unitats antiavalots. Tota una experiència, sobretot quan estàs acostumat a veure-ho tot des de l’altre costat. La qüestió era que ens poséssim en la pell d’un agent. Primer pas, vestir-se adequadament. I això inclou casc i uniforme reglamentari. La primera sensació: la calor. L’equipament pesa, així que el més mínim moviment ja és sinònim de començar a suar. Arriben les primeres instruccions. Situar-se a punt i seguir les odres que ens donen. Sembla fàcil però no ho és tant. Aguantar-se sense moure quan estàs rebent una pluja d’objectes no és tan senzill. I sobretot, la disciplina. Per cert, que et llencin un ou fa mal. Ho dic per pròpia experiència.

Tot plegat és el món a l’inrevés. Els antiavalots, fent de manifestants i cridant les consignes de cada manifestació. Que si la policia tortura i assassina, que si aquesta és la vostra democràcia… Allò, la veritat és que tenia un punt còmic. No ho era tant repel·lir els manifestants. Al final, ho vam aconseguir.

Les pràctiques continuen amb més exercicis. I sempre ens diuen el mateix: el més important és tenir autocontrol i ser capaç de suportar insults sense moure ni un múscul de la cara. Ells mateixos reconeixen que no són màquines i que, a vegades, costa mantenir-se impassible. Sobretot, quan es comparteixen les reivindicacions dels manifestants. I les protestes dels treballadors en solen ser un bon exemple.

D’aquest tipus d’experiments se’n diu “role-playing”. Ara fa prop d’un any i mig, la Conselleria de Justícia va tirar endavant una iniciativa similar. Convidar periodistes perquè visquéssim com a presos durant un dia. Un bon sistema per adonar-se, per exemple, del que val la llibertat.

L’experiència que he tret de tot plegat és molt útil. Sobretot, per entendre una mica més com treballen els antiavalots i les pressions a les que estan sotmesos. Ara bé, això no ha de servir per amagar les crítiques quan no es fan bé les coses. Hi ha situacions que són evitables i, sobretot, comportaments que no són tolerables. Els darrers anys n’hem tingut alguns exemples.

Després d’aquesta experiència, però, proposo un nou canvi de rols. La propera vegada, que els mossos facin de periodistes perquè s’adonin de com és de difícil aconseguir informacions sobre determinades investigacions.

Pablo Ruiz
pruiz[arroba]btv.cat

Anuncis

“Vaig entrar a Twitter perquè volia contactar amb Demi Moore”

Mai 10, 2010

Li pregunto al Joan Riedweg si recorda la primera vegada que va entrar a Twitter. Somriu i respon: “Va ser fa molt de temps. Volia contactar amb Demi Moore”. El tema es posa interessant. El Joan m’explica que ha estat ajudant de Leopoldo Pomés en nou espots de Freixenet. Un d’ells, amb Demi Moore. Al cap d’un temps volia contactar amb l’actriu i va llegir a un diari que Moore tenia un compte a Twitter. Segons explica Riedweg, l’accés a aquestes grans estrelles, fins i tot essent director de cinema, és sovint complicat perquè els mànagers es converteixen en una gran barrera. Per això va pensar que un tweet podia ser una bona eina per contactar amb ella. Just quan havia obert el compte a Twitter i estava decidit a escriure un missatge de 140 caràcters a @mrskutcher, va tornar a repassar la premsa i entre les diferents informacions, de nou, una notícia sobre Twitter i Demi Moore: L’actriu havia hagut de tancar el compte per ordre de la productora de la seva darrera pel·lícula, ja que s’estaven filtrant detalls del final de la història que estaven rodant. En tancar el diari, l’objectiu s’havia escapat, així que en Joan va deixar aparcat el microblogging fins fa dos mesos. Un temps curt però intens. Des d’aleshores, ha conegut gent molt interessant i, fins i tot, s’ha embarcat en el projecte de fer una pel·lícula entre twitters.

Aquesta conversa té lloc durant una reunió entre @valentisanjuan, @polispol i @riedweg per parlar sobre la Tweetpeli. La trobada és a la terrassa d’un pis de Gràcia. Fins aquesta reunió presencial el contacte entre ells ha estat via Twitter, una eina que també utilitzen per qüestions professionals. I és que, tot i la por d’algunes productores, cada vegada és més freqüent que directors, guionistes, actors o tècnics tinguin el seu propi usuari a Twitter.

El Pol Turrents és director de fotografia i es confessa gran aficionat a les xarxes socials. Unes eines que, assegura, li han servit molt a nivell professional per contactar amb un grup de gent amb gran interès pel món del cinema. I no només això, el Pol explica que, sovint, mentre roden una escena, s’envien tweets entre els tècnics per no interferir en la gravació. Twitter també li serveix per rebre “feedback” dels espectadors. Si fins ara els gustos del públic es valoraven sobretot per la recaptació de taquilla, ara pots sortir de la sala, enviar un tweet amb la teva opinió o continuar l’anàlisi del film interactuant directament amb els creadors.

El Valentí Sanjuan és un altre entusiasta d’aquesta eina de microblogging. De fet, és el principal responsable de que es porti a terme el projecte de la Tweetpeli, que va començar a coure’s durant les dues edicions dedicades a Twitter del seu programa ‘Vist i no vist’, de Catalunya Ràdio.

Maria Font
@mariafont
mfont[arroba]btv.cat

L’equip de BTVNOTÍCIES (V): Meritxell Hernández

Mai 9, 2010

 

De dilluns a divendres estudio Comunicació Audiovisual i el cap de setmana sóc becària del BTVNotícies. Només arribar, trec de la bossa l’equip indispensable per a qualsevol becari: un estoig ple de bolígrafs i una llibreta per apuntar tot el que calgui.

 La llibreta en qüestió m’ha acompanyat tots els caps de setmana. Des del principi ha anat recollint el que la Núria Llabina m’explicava. Hi ha capítols dedicats al funcionament del web, a qüestions d’estil i, fins i tot, un de consells bàsics per no barallar-se amb l’Avid. Ara que la redacció ha crescut amb l’Aleix Cabrera, també he pogut afegir conceptes bàsics de Photoshop, de les galeries gràfiques i recomanacions per a ENG principiants.

 També he après altres lliçons que no estan en cap pàgina, ni de la inseparable llibreta, ni de cap manual de la universitat. Des del significat de “flotar”, “anar pillat” o “decla”, fins a aspectes molt importants en aquest ofici com sintetitzar, trencar-se el cap per aconseguir un bon titular i prendre decisions seguint el criteri periodístic. A més, ha estat molt interessant descobrir com es cuina un informatiu i que el Twitter és un mitjà per arribar al públic i a la inversa. Però sobretot n’hi ha una que destaco en retolador groc fluorescent: el periodisme és treball en equip i la complicitat entre companys és la base per aconseguir-ho.

 Potser ja no necessito consultar els apunts cada cinc minuts, com passava els primers caps de setmana, tot i així, sempre els tinc a prop. Cada dia és diferent al BTVNotícies, per tant, cada dia es pot aprendre i omplir una pàgina més de la llibreta.