Archive for the ‘Twitter’ Category

Parlem dels usos periodístics del Twitter al Cava and Twitts

Octubre 25, 2010

Miro d’endreçar algunes de les idees que vaig explicar al segon aniversari del Cava and Twitts sobre l’ús periodístic de Twitter que intentem fer al BTVNOTÍCIES.cat. Estan expressades des de la feina diària, en cap cas pretenen ser un marc teòric, només apuntar algunes pistes. Agraeixo moltíssim a @marccortes @guell i @martaabella que hagin pensat en nosaltres per explicar-ho. Ha estat un premi a tota la feina d’un equip que es creu de veritat això que les xarxes socials i especialment Twitter ens ajuden a fer millor periodisme.

Integració de redaccions
El setembre de 2009, els informatius de BTV integren la redacció tradicional de televisió amb una petita redacció que manté el portal de notícies. Moltes de les idees d’aquesta integració provenen del treball de Ramón Salaverría |twitter i Samuel Negredo|twitter , Periodismo Integrado: Convergencia de medios y reorganización de redacciones . Els casos pràctics que apunten Salaverría i Negredo ens ajuden a encarar els plantejaments inicials i a posar nom a les coses que ens passen. Crec personalment que una redacció petita com la nostra ha de ser més fàcil d’integrar que no pas grans estructures.

El repte inicial és com cosim aquell “bolet” amb la resta de la redacció i com fem circular la informació. El lloc és privilegiat, al costat del sector d’edició d’informatius, presentadors, producció i els nois de la meteo. A partir d’aquell moment els continguts televisius es poden veure a través de la web i més endavant a través de l’aplicació per mòbil. Els redactors del digital no ens podem quedar com a simples gestors de la informació que elaboren els companys. Una de les tasques on dedicarem més esforç serà a la gestió de les xarxes socials per donar valor afegit al producte.

L’aposta pel Twitter
El primer compte que s’obre és el de @btvmeteo. Els meteoròlegs de la casa es limiten a reproduir al Twitter una feina que ja es feia al Fòrum del Picó, però amb una versió no excessivament tècnica: es tracta de ser el “meteoròleg de butxaca”, el que em contesta si puc sortir a córrer, puc estendre, o quan pararà de ploure. L’eina té molt bona acceptació dels nostres meteoròlegs: són especialistes que difonen la seva informació a través de tots els canals possibles, cadascun amb el seu llenguatge .

(A la copa posterior, @abelgg em va preguntar si @btvmeteo i @meteorac1 eren competència. Fins on jo sé, la gent que ho porta es coneixen, tenen bona relació entre ells i fins i tot pacten els hashtags. La resposta d’ @abelgg va ser: “i d’això en sortim beneficiats els usuaris”. Vaig pensar que van per bon camí. En @marcroca parlava d’aquest fet al post “Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter”.)

A nivell de notícies engeguem el compte de @btvnoticies. Els pilars són:
1. No entendre el Twitter com un RSS automàtic. Sempre hi haurà un (o diversos) periodistes darrera
2. Contestar qualsevol missatge que rebem ha de ser una prioritat, i un exercici de transparència. Tant si podem resoldre el dubte com si no sabem la resposta. En aquest cas ho admetrem sense problemes.

Aquí vaig fer una referència al que va explicar la Rosa Alba Roig |twitter al primer BCNMediaLab sobre la necessària humilitat dels periodistes al Twitter.

Twitter com a font i l’impacte a la redacció
No passa ni un mes que comprovem la potència del Twitter com a font de notícies. A mesura que seguim més persones, les possibilitats d’aconseguir notícies augmenten exponencialment. Ho explicava @mariafont al post “De Sants a Twitter, crònica d’un matí a les xarxes“. Això té un valor incalculable: posa en igualtat de condicions un mitjà modest com el nostre amb mitjans que compten amb moltíssims més recursos. I això és fruit de generar confiança amb l’usuari: si sé que a @btvnoticies se’m respon, quan vegi algun fet que pugui ser notícia, els ho diré. (mentre escric aquest post veig que @janquim posa èmfasi en aquest aspecte, el Twitter com a font )

Això genera un impacte considerable a la redacció “tradicional”, on Twitter apareix com una estranya font de generació de notícies. Per combatre això iniciem unes petites sessions formatives entre els companys, bon consell de @silviacobo. Són sessions de 30 minuts, molt informals, per als professionals de la casa, que obtenen una bona resposta. La formació aconsegueix fer superar les pors i ara twitter també s’integra en el dia a dia (una redactora marxa a cobrir els desperfectes de la ventada i ens avisa: “si us plau, si veieu alguna cosa a Twitter feu-m’ho saber per enriquir la meva peça” ) Es guanya un aplaudiment general.

La fiabilitat de la font
A pregunta sobre si tot això comporta aspectes negatius, jo vaig dir la desconfiança de part dels periodistes sobre la fiabilitat de la font. “Això on ho heu vist? I és fiable?” En aquest punt és quan hem de fer el que hem fet sempre, contrastar, contactar amb les fonts. És el que tres persones vam fer la tarda de la gran nevada sobre Barcelona o amb la vaga del 29S. I un detall, a base d’interactuar amb els seguidors es van teixint complicitats. D’altra banda, em nego a creure que a Twitter hi ha una banda organitzada d’usuaris que es dediquen a desinformar els mitjans i a fer-nos quedar en evidència.

Cinc idees per acabar
1. Cada cop disposem de millors eines per fer periodisme. No només pel que fa a les xarxes socials. Vaig explicar el cas de les motxilles per fer connexions en directe a través de 3G. El repte és saber-les fer servir bé. No hi ha excuses.
2. Twitter és l’eina d’us periodístic més potent dels darrers 15 anys. Ho diu un periodista que va començar amb les Betacams i un full d’excel per escaleta.
3. Necessitem monitoritzar una feina que ara es fa manual. La gent de www.twit.cat fa passos endavant en aquest sentit.
4. La clau és com les xarxes socials ens ajuden a fer millor periodisme i com integrem el lector als processos productius de la notícia.
5. I sí, m’encantaria una gran pantalla a la redacció on es vegi la web del mitjà, per tal que els professionals visualitzin que també treballen per aquell suport. I una altra al costat que “pentini” Barcelona a base de twitts.

Les fotografies són de @marccortes , @ferranbdn i @esterboquera

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafellujan

Mal dia per fer vaga en una redacció

Octubre 1, 2010

L’equip del BTVNOTÍCIES.cat recordarem la data del 29 de setembre de 2010. I no només per la vaga general i els aldarulls al centre a la ciutat, sinó també perquè el nostre web va registrar el rècord màxim de visites: prop de 4.000, amb 3.126 usuaris diferents que s’hi van connectar al llarg del dia. És evident que molts barcelonins volien saber el que estava passant a la ciutat. Nosaltres vam fer la nostra feina d’informar tal i com ja estem acostumats a fer-ho: en diàleg constant amb els usuaris de Twitter i aportant-hi totes les dades i imatges que van arribant a la redacció de BTV. Teníem l’experiència de la nevada del 8 de març, l’altre pic de visites que ha rebut BTVNOTÍCIES.cat des que es va posar en línia fa poc més d’un any.

La principal diferència entre el 29-S i el 8-M, pel que fa al desenvolupament de la nostra tasca, és que nosaltres mateixos estàvem fent vaga. Tant els informatius de televisió com l’actualització web formaven part dels serveis mínims pactats entre la direcció i el comitè d’empresa. A l’equip del BTVNOTÍCIES ens van demanar que treballés una persona al matí i una altra a la tarda. Havia de ser suficient per no descuidar el nostre compromís d’informar –ni que fos “mínimament”- del que passa a Barcelona. Aquest compromís ens va portar a “estirar” al màxim aquests serveis mínims, en una jornada informativa que es va anar complicant per moments.

Al matí, vam aprofitar que la Patrícia Álvarez venia a fer de “dona del trànsit” a l’Infomatí perquè informés també via web i Twitter de les complicacions per a la mobilitat que generava l’acció d’alguns piquets. Molts usuaris ens ho van agrair. Al migdia coincidíem els dos encarregats de complir amb els serveis mínims, l’Àngels López i jo mateix. Però a la tarda em vaig quedar sol davant del perill. Bé, sol però acompanyat de tots els companys que també complien amb els serveis mínims a la redacció d’informatius.

Els que realment van veure el perill de prop són els que estaven sobre el terreny, en uns carrers que durant unes hores es van convertir en un camp de batalla. I és que els violents no respecten res ni ningú, tampoc el dret a la informació ni els professionals que treballem per fer-lo efectiu. Afortunadament, en aquesta ocasió no van poder amb nosaltres i els periodistes de BTV, a més d’enregistrar la manifestació de la vaga i els aldarulls dels antisistema, feien servir el mòbil per informar i enviar fotos a la redacció.

Rebre-ho tot i combinar-ho amb l’allau de missatges i fotos que anàvem trobant a Twitter per construir el relat dels fets al web (és a dir, amb actualitzacions constants) no era feina per a un sol redactor. Però ho vam fer el millor que vam poder. En aquest cas, el periodisme ciutadà representava doblement una ajuda: d’una banda, reforçava la tasca d’una redacció especialment reduïda per estar en vaga; de l’altra, com sempre, ens permetia estar allà on un equip determinat de periodistes no pot arribar mai, és a dir, a tot arreu. L’exemple més clar són les imatges de la destrossa del cotxe de la Guàrdia Urbana que ens va facilitar en Pau Garcia-Milà, primer en foto i després en vídeo.

Com deia, vam intentar fer la nostra feina el millor possible. Però hi va haver un moment, al vespre, en què vam sentir íntimament la contradicció entre el dret de vaga dels treballadors dels mitjans i el dret a la informació. A la redacció ens vam plantejar que potser hauria tingut sentit haver fet la vaga el dia abans, coincidint amb els companys de la premsa escrita. No vam tenir temps de valorar tots els pros i contres per elaborar-ho com a proposta, que en tot cas no ens tornarem a plantejar fins la propera vaga general. Però aquí queda la idea. I el resum d’una jornada que, per tot el que he explicat, trigarem molt temps a oblidar.

Twitter i el lliurament dels premis a Gràcia

Agost 18, 2010

Fa anys que la litúrgia d’entrega de premis als carrers guarnits de la Festa Major de Gràcia es manté. Després d’uns llargs preliminars s’arriba als sis premis especials (reutilització, il·luminació, innovació, detall artístic, sostre i portada) i els premis als millors guarnits, de menor a major importància.

Professionalment m’ha tocat cobrir el lliurament de premis en diverses ocasions, i fins ara el meu ‘modus operandi’ era sempre el mateix: anar apuntant amb una llibreta i un cop acabat, “cantar” els premis a la redacció d’informatius. (Durant un parell d’anys també els vaig cantar als companys de la seu de la Fundació de Festa Major, on hi ha la secular tradició de penjar un llistat a l’entrada per satisfer els passejants àvids d’informació fresca.)

Aquest 2010 ha estat el primer que he fet servir el Twitter per fer el seguiment dels premis, a mesura que anaven sortint. Hores d’ara em sembla una obvietat dir que informar a través d’aquesta via no resisteix comparació amb la llibreta, el bolígraf i el telèfon. Especialment en aquest cas: un seguiment d’un acte molt puntual, que es produeix en un interval curt de temps i que té un nus i un desenllaç que la gent espera que es produeixi en qualsevol moment.

I el millor de tot és que no érem els únics piuladors a la plaça de la Vila. Érem al costat dels companys de @festagracia. I a la plaça -almenys- hi havia @carlesmaggi @francinavila @rgispert @davidguerrero @esterboquera  @barcelona_cat i el regidor @gespriu, (amb una bona perspectiva de la plaça però amb les mans ocupades amb els premis i la dificultat de twittejar) Alguns d’ells van poder informar dels premis abans que nosaltres, l’important és que junts vam arribar a molta gent que no era allà, i que probablement va saber el desenllaç abans que arribés a algunes redaccions d’informatius o la pròpia seu de la Fundació de Festa Major.

I una última reflexió. L’adopció d’un únic hashtag #fmgracia ha quallat de valent. La idea de @nuriacastells i @mik1977 crec que es mereix un aplaudiment. Perquè fent la cerca del tag es pot saber què comenta la gent sobre la festa, quins guarnits agraden més, què els sembla la decisió del jurat… Prova d’això és que ara s’hi afegeixen Vilafranca del Penedès #fmvila i Cardedeu #fmcardedeu. Bona feina!

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@RafelLujan

Una tarda plena d’acció

Juliol 11, 2010

La d’ahir va ser una jornada històrica pel que fa les mobilitzacions a Catalunya, però també a Espanya. Per això  BTV tenia preparat un dispositiu especial: emetre un programa en directe des del mateix passeig de Gràcia. Ni els millors pronòstics esperaven el que estava passant al centre de la ciutat.

Si la convocatòria per rebutjar la sentència del Tribunal Consitucional sobre l’Estatut era a les 18 h, BTV va començar una hora abans la retransmissió de l’arribada dels manifestants. Des d’aquell moment BTVNotícies va ser un dels poquíssims mitjans digitals que es va convertir en una finestra en viu dels esdeveniments del carrer.

Diferents equips de BTV repartits per la manifestació van poder enviar fotografies a la redacció, on s’anava actualitzant la informació. El redactor de BTVNotícies Aleix Cabrera també s’hi va desplaçar i va retransmetre els fets per Twitter, fins que la cobertura telefònica va fallar.

Un inhibidor de senyal de la Guàrdia Urbana va jugar una mala passada a tothom que volia fer trucardes o connectar-se a la xarxa. Tot i així, els tweets amb el “hashtag” #10J no van parar d’omplir la xarxa social de microblogging.

Paral·lelament, a la redacció seguíem els fets amb agitació. Arribaven imatges i declaracions dels organitzadors, de polítics i de ciutadans anònims. A la vegada que actualitzàvem les informacions i notícies del web, twittejàvem allò que el nostre redactor al lloc dels fets ens transmetia, ara sí, per telèfon, ja que estranyament el 3G no va  funcionar en cap moment dins de la manifestació.

No va ser fins les 19.50 h quan els manifestants que es trobaven a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia van començar a avançar, gairebé dues hores després del previst. Ni tan sols la capçalera de la manifestació va poder arribar a l’escenari de la plaça de Tetuan per cantar Els Segadors. Tot degut a les aglomeracions de gent. La Guàrdia Urbana anuncia aleshores que hi ha hagut 1.100.000 assistents. Una hora més tard, els organitzadors donen la dada d’un milió i mig de manifestants.

Les fotografies de la marxa i del desplegament també estaven disponibles al web i s’anaven afegint a mesura que arribaven a la redacció.

Vam oferir durant més de dues hores les imatges en directe del carrer. Però també vam mantenir tot el dia els tweets sobre el #10J que van donar una altra visió de la manifestació: la dels i les manifestants.

Va ser una jornada llarga, però periodísticament molt enriquidora. El dia després, no arriba la calma. Les notícies continuen…


Núria Llabina
nllabina[arroba]btv.cat

Testwittmonis a la vaga de FGC

Juny 29, 2010

Són les sis del matí i la redacció d’informatius de BTV envia un equip de directes a l’estació de ferrocarrils de plaça de Catalunya per fer seguiment de la vaga de FGC. Hi ha previstos serveis mínims del 50% entre les set i les nou del matí. BTVNOTÍCIES informa d’aquestes afectacions via Twitter, se succeeixen alguns retwitts i resolem alguns dubtes. Un exemple de l’ús de Twitter com a font d’informació de servei.

La curiositat: @ladymandona ens informa que ha vist els periodistes de BTV a l’estació! I, per altra banda, Twitter també recull algunes queixes d’usuaris impotents que pateixen les conseqüències de la vaga.

Però els fets han anat més enllà.

Els serveis mínims comencen a incomplir-se a partir de les 07.26h. Els trens no circulen entre les estacions de Provença i plaça de Catalunya. FGC ho comunica per correu electrònic i la redactora que hi ha a l’estació de plaça de Catalunya ho confirma. El valor afegit de Twitter ens l’aporta @ladymandona que corrobora les aturades ja que porta mitja hora dins un tren parat i minuts més tard ens explica que s’està anunciant per megafonia. Vet aquí una aportació testimonial.

A banda del servei aturat, @RedToken informa que a l’estació de Provença no deixen baixar a l’andana, una informació que BTV no pot tenir de primera mà ja que l’equip de directes es troba a l’estació de plaça de Catalunya. Gràcies a aquesta aportació, des de BTV confirmem que alguns passatgers no poden accedir a les andanes perquè estan ocupades pels piquets informatius.

Per tant, tenim un nou exemple que mostra com Twitter, habitualment en esdeveniments imprevistos, ha arribat on els periodistes no han pogut estar: a l’interior d’un tren i a l’estació de Provença, en el cas d’avui. Així que només ens resta donar-vos les gràcies i animar-vos a continuar amb aquestes experiències compartides! 😀

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat