Posts Tagged ‘social media’

Una tertúlia al 10enCom

Desembre 23, 2010

El d’ahir va ser un 10enCom en format conversa. Un intercanvi de receptes entre ponents i assistents amb preguntes interessants, bones aportacions i plantejaments que tempten al debat. Al capdavant de la trobada, la coordinadora d’Informatius de la XTVL, Trini Gutiérrez, i l’editora de LaMalla.cat, Laura Balcells, dirigien la sessió organitzada per l’ESCACC.

– “És necessari adjuntar un vídeo en una entrada del web quan, de fet, la notícia ja està completada i enriquida amb informació, enllaços, imatge i potser, fins i tot, cites de Twitter?”

Aquesta va ser una de les qüestions debatudes. Laura Balcells va remarcar la prioritat de vestir i completar una notícia a Internet amb totes les eines necessàries. “A Internet, cueces o enriqueces”, va citar l’editora. Tot i això, hi ha casos en què un vídeo reitera una informació que ja s’ha donat prèviament. En aquest aspecte, Àlex Gutiérrez va preguntar a LaMalla.cat si tenen comptabilitzat el percentatge d’usuaris que cliquen un vídeo d’entre totes les notícies del portal. La resposta a càrrec de Dídac Boza, director de LaMalla.cat, va posar de manifest el repte d’aconseguir aquest retorn estadístic.

“No som periodistes orquestra, som multimèdia”, però com gestionem els límits?

Ramón Salaverría, doctor i professor de periodisme, defineix el futur periodista com una persona especialitzada en un àmbit concret, com ara la política, i que té un ampli domini de les eines i els llenguatges periodístics. Un coneixement que li permet publicar i gestionar la informació tant per a la televisió, el web, la ràdio, la premsa escrita o les xarxes socials. La qüestió és: ho pot gestionar tot una sola persona? Les ponents del 10enCom van apostar pel no. És una pregunta que sovint ens fem al BTVNOTÍCIES. El temps segurament ens ajudarà a perfilar una resposta, tenint en compte que el periodisme digital està en una fase adolescent.

Els twitts que revolucionaran el periodisme

Al 10enCom també hem parlat de Twitter, i ha quedat palès que els mitjans catalans l’utilitzen com una eina periodística més. Però més enllà de l’eina, el que modifica i modificarà encara més la feina del periodista és  l’existència d’Internet mòbil, la geolocalització i la possibilitat d’enllaçar vídeos i imatges en un missatge concís que s’agrupa o sistematitza per temes gràcies als hashtags. Unes paraules clau que són i seran molt útils a l’hora de monitoritzar la informació que ens arriba des de les xarxes socials.

En aquesta línia, Clara Balcells, explicava que agrupaven els seguidors de Twitter en llistes, un fet que serveix per controlar la fiabilitat de la informació que arriba i per identificar el públic del mitjà. De fet, en el primer 10enCom del 2010, Paul Bradshaw reptava els mitjans a estimular els ciutadans a utilitzar Twitter. Això permetria ampliar les fonts d’informació i crear una infraestructura per recollir dades. Aplicant aquesta teoria a l’any vinent, com monitoritzarem les eleccions municipals? O com podríem monitoritzar la informació viària perquè arribés concisa i completa a usuaris i mitjans?

En una entrevista a El País, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, deia que “Twitter és l’eina periodística més poderosa que ha aparegut en els últims deu anys”. I en la mateixa línia parlava el director de Vilaweb, Vicent Partal, que afirmava en una entrevista a Comunicació21 que “Twitter és l’única xarxa social que canviarà la manera de fer periodisme”.

Nosaltres, també ens ho creiem.

Laia Balasch
lbalasch[arroba]btv.cat
@laiabalasch

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat
@patalgar

Parlem dels usos periodístics del Twitter al Cava and Twitts

Octubre 25, 2010

Miro d’endreçar algunes de les idees que vaig explicar al segon aniversari del Cava and Twitts sobre l’ús periodístic de Twitter que intentem fer al BTVNOTÍCIES.cat. Estan expressades des de la feina diària, en cap cas pretenen ser un marc teòric, només apuntar algunes pistes. Agraeixo moltíssim a @marccortes @guell i @martaabella que hagin pensat en nosaltres per explicar-ho. Ha estat un premi a tota la feina d’un equip que es creu de veritat això que les xarxes socials i especialment Twitter ens ajuden a fer millor periodisme.

Integració de redaccions
El setembre de 2009, els informatius de BTV integren la redacció tradicional de televisió amb una petita redacció que manté el portal de notícies. Moltes de les idees d’aquesta integració provenen del treball de Ramón Salaverría |twitter i Samuel Negredo|twitter , Periodismo Integrado: Convergencia de medios y reorganización de redacciones . Els casos pràctics que apunten Salaverría i Negredo ens ajuden a encarar els plantejaments inicials i a posar nom a les coses que ens passen. Crec personalment que una redacció petita com la nostra ha de ser més fàcil d’integrar que no pas grans estructures.

El repte inicial és com cosim aquell “bolet” amb la resta de la redacció i com fem circular la informació. El lloc és privilegiat, al costat del sector d’edició d’informatius, presentadors, producció i els nois de la meteo. A partir d’aquell moment els continguts televisius es poden veure a través de la web i més endavant a través de l’aplicació per mòbil. Els redactors del digital no ens podem quedar com a simples gestors de la informació que elaboren els companys. Una de les tasques on dedicarem més esforç serà a la gestió de les xarxes socials per donar valor afegit al producte.

L’aposta pel Twitter
El primer compte que s’obre és el de @btvmeteo. Els meteoròlegs de la casa es limiten a reproduir al Twitter una feina que ja es feia al Fòrum del Picó, però amb una versió no excessivament tècnica: es tracta de ser el “meteoròleg de butxaca”, el que em contesta si puc sortir a córrer, puc estendre, o quan pararà de ploure. L’eina té molt bona acceptació dels nostres meteoròlegs: són especialistes que difonen la seva informació a través de tots els canals possibles, cadascun amb el seu llenguatge .

(A la copa posterior, @abelgg em va preguntar si @btvmeteo i @meteorac1 eren competència. Fins on jo sé, la gent que ho porta es coneixen, tenen bona relació entre ells i fins i tot pacten els hashtags. La resposta d’ @abelgg va ser: “i d’això en sortim beneficiats els usuaris”. Vaig pensar que van per bon camí. En @marcroca parlava d’aquest fet al post “Plou i fa sol: casos d’èxit de mitjans a Twitter”.)

A nivell de notícies engeguem el compte de @btvnoticies. Els pilars són:
1. No entendre el Twitter com un RSS automàtic. Sempre hi haurà un (o diversos) periodistes darrera
2. Contestar qualsevol missatge que rebem ha de ser una prioritat, i un exercici de transparència. Tant si podem resoldre el dubte com si no sabem la resposta. En aquest cas ho admetrem sense problemes.

Aquí vaig fer una referència al que va explicar la Rosa Alba Roig |twitter al primer BCNMediaLab sobre la necessària humilitat dels periodistes al Twitter.

Twitter com a font i l’impacte a la redacció
No passa ni un mes que comprovem la potència del Twitter com a font de notícies. A mesura que seguim més persones, les possibilitats d’aconseguir notícies augmenten exponencialment. Ho explicava @mariafont al post “De Sants a Twitter, crònica d’un matí a les xarxes“. Això té un valor incalculable: posa en igualtat de condicions un mitjà modest com el nostre amb mitjans que compten amb moltíssims més recursos. I això és fruit de generar confiança amb l’usuari: si sé que a @btvnoticies se’m respon, quan vegi algun fet que pugui ser notícia, els ho diré. (mentre escric aquest post veig que @janquim posa èmfasi en aquest aspecte, el Twitter com a font )

Això genera un impacte considerable a la redacció “tradicional”, on Twitter apareix com una estranya font de generació de notícies. Per combatre això iniciem unes petites sessions formatives entre els companys, bon consell de @silviacobo. Són sessions de 30 minuts, molt informals, per als professionals de la casa, que obtenen una bona resposta. La formació aconsegueix fer superar les pors i ara twitter també s’integra en el dia a dia (una redactora marxa a cobrir els desperfectes de la ventada i ens avisa: “si us plau, si veieu alguna cosa a Twitter feu-m’ho saber per enriquir la meva peça” ) Es guanya un aplaudiment general.

La fiabilitat de la font
A pregunta sobre si tot això comporta aspectes negatius, jo vaig dir la desconfiança de part dels periodistes sobre la fiabilitat de la font. “Això on ho heu vist? I és fiable?” En aquest punt és quan hem de fer el que hem fet sempre, contrastar, contactar amb les fonts. És el que tres persones vam fer la tarda de la gran nevada sobre Barcelona o amb la vaga del 29S. I un detall, a base d’interactuar amb els seguidors es van teixint complicitats. D’altra banda, em nego a creure que a Twitter hi ha una banda organitzada d’usuaris que es dediquen a desinformar els mitjans i a fer-nos quedar en evidència.

Cinc idees per acabar
1. Cada cop disposem de millors eines per fer periodisme. No només pel que fa a les xarxes socials. Vaig explicar el cas de les motxilles per fer connexions en directe a través de 3G. El repte és saber-les fer servir bé. No hi ha excuses.
2. Twitter és l’eina d’us periodístic més potent dels darrers 15 anys. Ho diu un periodista que va començar amb les Betacams i un full d’excel per escaleta.
3. Necessitem monitoritzar una feina que ara es fa manual. La gent de www.twit.cat fa passos endavant en aquest sentit.
4. La clau és com les xarxes socials ens ajuden a fer millor periodisme i com integrem el lector als processos productius de la notícia.
5. I sí, m’encantaria una gran pantalla a la redacció on es vegi la web del mitjà, per tal que els professionals visualitzin que també treballen per aquell suport. I una altra al costat que “pentini” Barcelona a base de twitts.

Les fotografies són de @marccortes , @ferranbdn i @esterboquera

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafellujan

Un Talkingabout sobre BTVNOTÍCIES.cat

Abril 9, 2010

La setmana passada va ser a la redacció de BarcelonaTV la Gemma Urgell (twitter). Ella i en Ricard Espelt (twitter) publiquen simultàniament als seus blogs unes entrevistes anomenades #talkingabout, on s’aborden diversos temes relacionats amb les noves tecnologies.

Vam parlar del model de redacció integrada dels informatius de BarcelonaTV, dels fluxes de treball dels periodistes; de com afecta les noves tecnologies a una redacció d’un mitjà tradicional, i de com entenem el Twitter aplicat al periodisme de proximitat i de servei, amb els usuaris @btvnoticies i @btvmeteo.

Podeu veure l’entrevista amb els comentaris dels seus autors aquí

http://viniesfera.com/talkingabout-rafel-lujan-de-btvnoticies/

http://www.theplateishot.com/lang/ca/talkingabout-btvnoticies-rafael-lujan/

Recentment els responsables del Talkingabout han fet un pas més i han encabit totes les entrevistes a una nova web que permet les votacions i els comentaris. El nou espai estarà obert de tal manera que tothom podrà penjar i compartir les seves converses i generar espais de diàleg al voltant de diferents temàtiques.

Com a periodistes creiem que aquest projecte és molt engrescador perquè a partir de conèixer experiències molt diverses ens ajuda a tenir una visió coral de l’evolució d’internet. I en el nostre cas, ens ajuda a comprendre com evoluciona la nostra professió en uns anys de profund canvi.

Moltes felicitats, Gemma i Ricard!

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafel73

Quan Twitter esdevé un servei públic

Març 12, 2010

A mig matí de dilluns comencen a entrar al nostre timeline missatges de persones que veuen nevar a Barcelona. A la redacció ironitzem amb la gent de @btvmeteo fent un símil amb el Carrusel Esportiu, perquè ben bé ho sembla.

Però poc després arriben les preguntes.

Posem l’equip a treballar per mirar de respondre les preguntes una a una. Els redactors de BTV ens expliquen què està passant, el departament de producció prioritza la informació cap a nosaltres i immediatament la fem arribar als usuaris. Recopilem informació, contrastem i la tornem amb respostes individualitzades que puguin ser útils a més gent. En això Twitter és únic.

Darrera el @btvnoticies no hi ha cap robot: hi ha un reduït equip de periodistes de local, persones amb capacitat d’aconseguir informació i coneixement de les eines adequades per difondre-la. Per primera vegada BTV ha informat de la nevada a través de la televisió, la web i donant prioritat al Twitter. Potser mai no havia tingut tant de sentit la feina de servei públic.

Una redacció modesta com la nostra no podrà sempre arribar a assumir segons quines situacions. Cal que siguin les fonts que disposen d’aquesta informació –administracions, operadors, empreses-  les que la facin arribar als usuaris. I no val enviar la informació amb cullera sopera: calen respostes personalitzades que a partir de casos concrets puguin servir a la resta d’usuaris. Així veiem nosaltres la interactivitat. Potser llavors la nostra feina serà la de contrastar el que diuen les fonts i els usuaris, verificar i explicar-ho.

Ens hem sentit reconeguts i una mica aclaparats pels vostres comentaris sobre el bon seguiment de la nevada. Creiem que hem demostrat que en aquestes situacions els mitjans públics, tinguem els recursos que tinguem, podem fer bona informació de servei si es fan servir totes les vies possibles. El llistó ha quedat alt i això ens anima a fer-ho millor la propera vegada.

Ha estat un èxit de tots els que vàreu informar, preguntar, respondre i també rebatre… entre tots vam construir el retrat col·lectiu de la nevada. Una vegada més ens ajudeu a fer millor periodisme.

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@rafel73

Aquí teniu un llistat dels blogs que s’han fet ressò de la nostra feina durant la nevada.

Periodismo twitteado: El caso de BTV Noticies y la nieve. Blog de Jesús Gordillo.

Btvnoticies: un Twitter ejemplar. Blog de Mònica Ramoneda

Nevada 2.0. Informació al segon a través de Twitter per Aina Rodríguez

Ciutadans fent de ciutadans. Blog de Gemma Urgell

Nevada del 8 de marzo: Twitter suprime el GAP. Blog de Montse Carrasco

Nevada 2.0: Bloc de Saül Gordillo

Geomapa del Tiempo: Blog de Javier Casal

Punxar amb la informació. Blog de Roger Melcior

I seguim amb la mala gestió. Blog de Miquel Quintana

Nevada histórica en Barcelona. Blog Thinking Freak

#neubcn 08032010. Blog de Lady Madona

Nevades i responsabilitats polítiques. Blog d’Edgar Rovira

Homenatge a BTVNOTÍCIES.cat Blog de Miquel Quintana

Apocalipsis Neu – Blog del Taller SMA

Nuevos usos de Twitter: la nevada 2.0. Blog de Cristina Aced

Un entrevistat em convida a un mojito

Desembre 18, 2009

Divendres passat vaig anar a entrevistar la Gaby Castellanos. La seguia a Twitter. Sóc una de les 10.000 persones que van rebre la invitació per anar a celebrar amb un mojito el primer any de SrBurns, la seva agència especialitzada en estratègies de màrqueting en els “social media”. Venia a Barcelona i volíem parlar amb ella. Va ser senzill contactar-hi, tot i que no ho vem fer a través de Twitter.

Mentre fèiem l’entrevista, a les escales de l’entrada del CaixaForum, s’acostaven oients espontanis. Havien estat dins la conferència que acaba de fer a la Jornada Euroecom, i o bé no n’havien tingut prou o bé volien entendre millor el lema de la seva agència: “Experts en impossibles”. No van desencaminats. Segurament algunes de les coses que prediquen ho són: “converteix els teus clients en amics” o “vendràs sense intentar vendre”.

Seguint amb el Twitter, la Gaby diu que segueix la llei de la reciprocitat: segueix la gent que la segueix. I no només això, diu que ho llegeix quasi tot i que respon tots els missatges que rep. De fet, dedica unes dues hores al dia a revisar els seus comptes de Twitter i Facebook. Dues hores. Ha de ser coherent amb el que diu als seus clients només començar: “Si decideixes estar als ‘social media’ ho has de fer bé, i per fer-ho bé se li ha de dedicar temps”. De fet, diu que la relació amb els usuaris/clients és una feina de 24 hores al dia, però que compensa. Es tracta d’explicar les coses tal com són, els encerts i els errors, amb bon rotllo i sentit de l’humor, perquè  “l’usuari està feliç que acceptis que t’has equivocat, si penses corregir-ho”. I d’això n’hem d’apendre també els mitjans de comunicació. Deixar de publicar fe d’errates amb lletra minúscula i explicar els errors, que en fem, sense amagar-nos.

I l’última perla: “El mojito és un dels millors dinamitzadors de les relacions personals”. Sentit de l’humor, ja ho deia.

Maria Font
@mariafont
mfont [arroba] btv.cat