Una tarda plena d’acció

Juliol 11, 2010

La d’ahir va ser una jornada històrica pel que fa les mobilitzacions a Catalunya, però també a Espanya. Per això  BTV tenia preparat un dispositiu especial: emetre un programa en directe des del mateix passeig de Gràcia. Ni els millors pronòstics esperaven el que estava passant al centre de la ciutat.

Si la convocatòria per rebutjar la sentència del Tribunal Consitucional sobre l’Estatut era a les 18 h, BTV va començar una hora abans la retransmissió de l’arribada dels manifestants. Des d’aquell moment BTVNotícies va ser un dels poquíssims mitjans digitals que es va convertir en una finestra en viu dels esdeveniments del carrer.

Diferents equips de BTV repartits per la manifestació van poder enviar fotografies a la redacció, on s’anava actualitzant la informació. El redactor de BTVNotícies Aleix Cabrera també s’hi va desplaçar i va retransmetre els fets per Twitter, fins que la cobertura telefònica va fallar.

Un inhibidor de senyal de la Guàrdia Urbana va jugar una mala passada a tothom que volia fer trucardes o connectar-se a la xarxa. Tot i així, els tweets amb el “hashtag” #10J no van parar d’omplir la xarxa social de microblogging.

Paral·lelament, a la redacció seguíem els fets amb agitació. Arribaven imatges i declaracions dels organitzadors, de polítics i de ciutadans anònims. A la vegada que actualitzàvem les informacions i notícies del web, twittejàvem allò que el nostre redactor al lloc dels fets ens transmetia, ara sí, per telèfon, ja que estranyament el 3G no va  funcionar en cap moment dins de la manifestació.

No va ser fins les 19.50 h quan els manifestants que es trobaven a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia van començar a avançar, gairebé dues hores després del previst. Ni tan sols la capçalera de la manifestació va poder arribar a l’escenari de la plaça de Tetuan per cantar Els Segadors. Tot degut a les aglomeracions de gent. La Guàrdia Urbana anuncia aleshores que hi ha hagut 1.100.000 assistents. Una hora més tard, els organitzadors donen la dada d’un milió i mig de manifestants.

Les fotografies de la marxa i del desplegament també estaven disponibles al web i s’anaven afegint a mesura que arribaven a la redacció.

Vam oferir durant més de dues hores les imatges en directe del carrer. Però també vam mantenir tot el dia els tweets sobre el #10J que van donar una altra visió de la manifestació: la dels i les manifestants.

Va ser una jornada llarga, però periodísticament molt enriquidora. El dia després, no arriba la calma. Les notícies continuen…


Núria Llabina
nllabina[arroba]btv.cat

Testwittmonis a la vaga de FGC

Juny 29, 2010

Són les sis del matí i la redacció d’informatius de BTV envia un equip de directes a l’estació de ferrocarrils de plaça de Catalunya per fer seguiment de la vaga de FGC. Hi ha previstos serveis mínims del 50% entre les set i les nou del matí. BTVNOTÍCIES informa d’aquestes afectacions via Twitter, se succeeixen alguns retwitts i resolem alguns dubtes. Un exemple de l’ús de Twitter com a font d’informació de servei.

La curiositat: @ladymandona ens informa que ha vist els periodistes de BTV a l’estació! I, per altra banda, Twitter també recull algunes queixes d’usuaris impotents que pateixen les conseqüències de la vaga.

Però els fets han anat més enllà.

Els serveis mínims comencen a incomplir-se a partir de les 07.26h. Els trens no circulen entre les estacions de Provença i plaça de Catalunya. FGC ho comunica per correu electrònic i la redactora que hi ha a l’estació de plaça de Catalunya ho confirma. El valor afegit de Twitter ens l’aporta @ladymandona que corrobora les aturades ja que porta mitja hora dins un tren parat i minuts més tard ens explica que s’està anunciant per megafonia. Vet aquí una aportació testimonial.

A banda del servei aturat, @RedToken informa que a l’estació de Provença no deixen baixar a l’andana, una informació que BTV no pot tenir de primera mà ja que l’equip de directes es troba a l’estació de plaça de Catalunya. Gràcies a aquesta aportació, des de BTV confirmem que alguns passatgers no poden accedir a les andanes perquè estan ocupades pels piquets informatius.

Per tant, tenim un nou exemple que mostra com Twitter, habitualment en esdeveniments imprevistos, ha arribat on els periodistes no han pogut estar: a l’interior d’un tren i a l’estació de Provença, en el cas d’avui. Així que només ens resta donar-vos les gràcies i animar-vos a continuar amb aquestes experiències compartides! 😀

Patrícia Álvarez
palvarez[arroba]btv.cat

Sobre #Castelldefels

Juny 25, 2010

Twitter ha tornat a jugar un paper important en la informació i l’anàlisi compartida d’un fet rellevant, com és l’atropellament d’una trentena de persones la nit de la revetlla de Sant Joan a l’estació de Platja de Castelldefels. Primer va ser el mitjà pel qual moltes persones es van assabentar del fet i van expressar la seva perplexitat i la seva solidaritat amb els familiars i amics de les víctimes. Algun twittaire intentava esbrinar-ne la identitat, però no ho aconseguia perquè el procés d’identificació és lent i les dades s’han donat a conèixer amb comptagotes. En tot cas, sembla que la informació disponible havia de córrer més pel Twitter que no pas pel Facebook.

A la tarda del dia de Sant Joan, els mitjans ja havíem informat abastament de l’atropellament, la tasca dels serveis d’emergència, el trasllat dels cadàvers, l’inici de les investigacions… Alguns van voler mostrar la tragèdia en imatges i hi havia usuaris que ho criticaven. Afortunadament, cap mitjà ha publicat fotos de les fragmentades restes dels cadàvers, però sí s’han pogut veure molts dels sacs en què eren transportats. No em sembla censurable, tot i que –com deia @marti_bou– depèn del tractament que se’n faci. En @davidguerrero, un jove periodista que va passar la nit a Castelldefels explicant el succés a Público, criticava la difusió –certament innecessària- d’un vídeo domèstic enregistrat just després de l’accident. Des de Mataró, @npini també lamentava la imatge –potser més justificada des del punt de vista periodístic- d’un pare plorant la mort del seu fill.

L’altre debat a l’entorn d’aquesta notícia ha estat si les víctimes de l’accident podien ser qualificades d’imprudents per creuar les vies. Segons el periodista i president de la Fundació ESCACC, @alexgutierrez, fer-ho es va convertir en un tabú per als mitjans (no pas per a bloggers i twittaires [1] [2] [3] [4] [5]). En canvi, el director de l’Agència Catalana de Noticies, @saulgordillo, parla de prudència necessària. El conseller Nadal va esquivar expressament la paraula imprudència, però el ministre Blanco sí la va fer servir i el cònsol de l’Equador ho ha lamentat. Certament, no serà fàcil per als familiars de les víctimes assumir que van ser els responsables de la seva pròpia mort. Però els esforços d’alguns mitjans per exigir responsabilitats als polítics no sembla que hagin de servir per gaire en aquest cas. Encara menys apuntar cap al maquinista del tren, que s’inclou més aviat en el capítol de víctimes que no pas en el de responsables.

El millor que es pot extreure de tota aquesta experiència és que segurament, com a mínim durant els propers mesos, ningú tornarà a creuar per sobre d’una via [rectifico: avui mateix una dona ha estat multada per creuar les vies a la mateixa estació!]. Almenys quan es pugui evitar, perquè també és cert que no sempre hi ha una alternativa.

Twitts amb la paraula clau #Castelldefels.

BTVNOTÍCIES no ha partcipat tant com en anteriors ocasions de la cobertura 2.0 de la notícia de l’accident. En un dia festiu, amb menys efectius disponibles a la redacció, vam entendre que la prioritat era explicar tots els fets de forma rigorosa i ordenada. En aquest cas, la informació havia de ser més unidireccional, perquè no s’han detectat usuaris de Twitter entre els testimonis de l’accident ni entre els amics i familiars de les víctimes. I pel que fa al debat sobre la cobertura mediàtica, evidentment nosaltres no hi participem, a no ser que sigui per respondre qüestions o crítiques a la nostra pròpia informació, que en aquest cas no es van produir.

Albert Muñoz
albert[arroba]btv.cat
@albert08950

El “Bonus Track”

Juny 2, 2010

A la secció d’Infos idiomes del BTVNOTÍCIES.cat hi ha 20 petits informatius en llengües estrangeres. L’origen és l’espai Infos idiomes de BTV. En aquests mesos de treball conjunt amb la gent del programa, han sorgit algunes idees interessants que m’agradaria compartir.

Televisió vs web

En Manèl Zabala és el responsable de l’Info Occità llenguadocià. D’ell és la idea de fer dues versions de l’informatiu: una versió per ser emesa per la televisió d’uns sis minuts de durada, i una versió “Bonus Track” per aquella gent que consumeix el producte a través d’Internet.

Com que els rodatges proporcionen material suficient per aprofundir el tema, ha decidit doblar el temps d’informació (uns 6 minuts més) a la versió d’Internet. La manera que té d’acomiadar l’edició televisiva i donar pas a la versió web és molt graciosa. Al darrer informatiu va dir:

“Els indolents poden conformar-se amb aquesta petita emissió de tele. Els altres, els informats, els exigents, acompanyeu-me i mireu…”

Fa promoció creuada entre l’emissió de televisió i el BTVNOTÍCIES, aporta contingut extra per les persones que consumeixen el producte per Internet, i dóna un valor afegit a aquest contingut. Una manera de fer que crec que cal elogiar.

Competència positiva

Als comandaments de l’Info Occità aranès hi ha en Ferriòl Macip, que “competeix” de manera sana amb en Manèl i ajuda a que els dos productes vagin evolucionant. En Ferriòl ha sabut crear una comunitat al voltant del seu informatiu. A l’emissió televisiva promociona la pàgina i convida a tothom a fer els comentaris pertinents per poder tenir un retorn de com la gent percep el producte. Resultat: acostuma a ser l’informatiu amb més comentaris.

En Ferriòl fa servir de manera efectiva les xarxes socials, belluga el contingut a través dels grups  i aquests esforços els recull la pàgina en forma de visites. També crea lligams amb l’informatiu del seu company, ja que moltes vegades ambdós espais es citen mútuament.

Crec que són dos bons exemples de com la comprensió del mitjà ajuda a millorar el producte.

Info occità llenguadocià

Info occità aranès

Rafel Luján
rlujan[arroba]btv.cat
@RafelLujan

Experiències amb l’uniforme

Mai 28, 2010

Mosso per un dia. La proposta ens la feia la mateixa policia catalana perquè sabéssim con funcionen les unitats antiavalots. Tota una experiència, sobretot quan estàs acostumat a veure-ho tot des de l’altre costat. La qüestió era que ens poséssim en la pell d’un agent. Primer pas, vestir-se adequadament. I això inclou casc i uniforme reglamentari. La primera sensació: la calor. L’equipament pesa, així que el més mínim moviment ja és sinònim de començar a suar. Arriben les primeres instruccions. Situar-se a punt i seguir les odres que ens donen. Sembla fàcil però no ho és tant. Aguantar-se sense moure quan estàs rebent una pluja d’objectes no és tan senzill. I sobretot, la disciplina. Per cert, que et llencin un ou fa mal. Ho dic per pròpia experiència.

Tot plegat és el món a l’inrevés. Els antiavalots, fent de manifestants i cridant les consignes de cada manifestació. Que si la policia tortura i assassina, que si aquesta és la vostra democràcia… Allò, la veritat és que tenia un punt còmic. No ho era tant repel·lir els manifestants. Al final, ho vam aconseguir.

Les pràctiques continuen amb més exercicis. I sempre ens diuen el mateix: el més important és tenir autocontrol i ser capaç de suportar insults sense moure ni un múscul de la cara. Ells mateixos reconeixen que no són màquines i que, a vegades, costa mantenir-se impassible. Sobretot, quan es comparteixen les reivindicacions dels manifestants. I les protestes dels treballadors en solen ser un bon exemple.

D’aquest tipus d’experiments se’n diu “role-playing”. Ara fa prop d’un any i mig, la Conselleria de Justícia va tirar endavant una iniciativa similar. Convidar periodistes perquè visquéssim com a presos durant un dia. Un bon sistema per adonar-se, per exemple, del que val la llibertat.

L’experiència que he tret de tot plegat és molt útil. Sobretot, per entendre una mica més com treballen els antiavalots i les pressions a les que estan sotmesos. Ara bé, això no ha de servir per amagar les crítiques quan no es fan bé les coses. Hi ha situacions que són evitables i, sobretot, comportaments que no són tolerables. Els darrers anys n’hem tingut alguns exemples.

Després d’aquesta experiència, però, proposo un nou canvi de rols. La propera vegada, que els mossos facin de periodistes perquè s’adonin de com és de difícil aconseguir informacions sobre determinades investigacions.

Pablo Ruiz
pruiz[arroba]btv.cat